[image]
[title]Que en temps de vaques famèliques hi hagi un còmic amb cinc espectacles simultanis en cartellera és un fenomen. I que un dels espectacles -'Chicas, risketos, y apuntes pasados a limpio'- es representi des de fa 6 anys és el cim del fenomen. El protagonista d'aquesta història és Ramon LSD, i el Llantiol és el lloc on el trobareu, cada cap de setmana.
No em puc estar de preguntar-li per les lletres que acompanyen el seu nom. M'ho temia: no escriu sota els efectes de l'àcid que va meravellar els Beatles. Rere les sigles s'hi amaga 'Líneas Sin Desperdicio', el nom del fanzín que va convertir un projecte d'economista en un monologuista totterreny, després d'un any de transició en què també va ser guionista d''El Informal'. Allà, a més d'esprémer neurones, va descobrir que s'havia acabat escriure per als altres. "Volia esdevenir protagonista", diu. És aleshores quan treu del barret 'Chicas, risketos y apuntes pasados a limpio', el monòleg que dibuixarà el primer traç d'una carrera fèrtil que va a part per any. Aviat arriba 'En ocasiones veo muertos...de risa'. Més tard '¡Abajo las pasteladas!', i 'Y a ti ¿quién te aguanta?', la perla del seu repertori. Per últim, '100 maneras de parecer imbécil'.
Representa tres monòlegs a la setmana, que va rotant per tal de mimar el repertori complet. Tracta temes quotidians -les dones, el romanticisme made in Hollywood, les manies- que compten amb la grandesa del reconeixement d'un mateix.
Combat el malefici dels llocs comuns amb contundència: "Els temes dels còmics són com les paletes dels artistes; són tots els mateixos, però cadascú els aplica amb un estil divers".
L'estil de Ramon LSD segueix una premissa: evita veure altres còmics per tal de mantenir l'originalitat intacta. L'objectiu és clar: "Si no provoca, com a mínim, tres riallades per minut, l'espectacle no val". Hi ha una altra regla d'or que mai viola.
Cap espectacle pot repetir un sol gag. Passats més de sis anys des que va aterrar a Barcelona, s'interroga al voltant de la maduresa còmica, i busca depurar de fórmules simples el seu llenguatge. Prou recaure en el sexe, les drogues, i el taco de llengua fluixa. "El mèrit està a fer riure al públic parlant d'una rentadora", sentencia.
Cinc espectacles no són prou per quedar-se satisfet. Dos projectes nous li cremen a les mans. El primer, que ja ha estrenat i es podrà veure un cop al mes, és una versió per a persones sordes de 'Y a ti ¿quién te aguanta?'. La segona, un projecte de futur encara sense data, amb dos actors, que serà la seva primera temptativa fora de la veu única.