Casa Perris

Hi ha qui treballa en silenci, sense fer escarafalls. Qui construeix des de la base. Com un edifici, un negoci és un projecte amb fonaments, idees i dedicació. Josep Maria Teix té una determinació segarrenca, el que la terra, dura i agraïda, ensenya. Amb el nom d’una casa pairal de la Segarra, can Perris, ha agafat el relleu d’un establiment que va obrir al Born just acabada la Guerra. Casa Perris ven, sobretot, fruites seques, cereals i llegums. Una de les especialitats són les farines per fer-se el pa a casa, una part de les quals són de cultiu ecològic, de productors d’arreu del país. Farines que arriben cada setmana acabades de moldre. Els torrats i els fregits de les fruites seques són elaboració de la casa. Tot es ven a la menuda; però no és una botiga de les que s’han apuntat a la moda del granel. La filosofia “és la qualitat del producte (fresc), el preu (ajustat) i l’origen (proximitat)”, diu Teix. L’ametlla procedeix de les Garrigues, l’avellana de l’Espluga de Francolí i les anous de Lleida. Aspira, diu Teix, a ser “un magatzem de producte nacional; perquè no venem de tot, al contrari, seleccionem molt”. Casa Perris ha trencat amb les limitacions del quilo de fruites seques o tres quilos de llegums que exigia l’anterior negoci. De l’antic establiment han conservat la manera de presentar el producte: en sacs. Per a les farines usen calaixos de fusta. Els que despatxen porten davantals d’arpillera. L’horari recupera una filosofia de treball d’abans i només tanquen diumenge. Volen ser un nexe entre camp i ciutat. I al davant, al Born, s’escenifica la història.