Ja sabem quins són els tres espectacles (top!) de l'abonament Liceu Dansa

Un joc de llums i ombres. El coreògraf Marcos Morau ha creat una peça escènica que posa en moviment els clarobscurs de les imatges del fotògraf colombià Ruvén Afanador, un dels responsables de donar forma a l'estètica visual del flamenc al segle XXI. Afanador, conegut per les seves publicacions en llibres i revistes de moda internacionals i per fotografiar a celebritats, també ha desenvolupat una relació especial amb el flamenc contemporani, al qual li ha dedicat dos llibres -Mil besos i Ángel gitano-. El fotògraf ha posat un dels seus focus en aquest art que pendula entre la foscor i la lluminositat; a vegades trist i cap endins, a vegades eufòric i expressiu. Inspirat per la potència simbòlica de les seves imatges, Morau ha creat una peça a cavall entre la dansa contemporània, la clàssica i el flamenc.

Aquest espectacle, titulat ‘Afanador’, ha estat concebut específicament per al Ballet Nacional de España i és una fusió entre l'art del moviment i l’estàtic, creant imatges congelades sobre l’escenari, plenes de bellesa, que reten homenatge a l’imaginari que ha creat el fotògraf colombià. Després de la seva estrena a Sevilla al desembre de 2023, arribarà ara a Barcelona amb una primera representació el 12 d’octubre. Les entrades es posen a la venda el 17 de setembre i volen, així que ja podeu afanyar-vos!

L’expressivitat al capdavant de tot. L’evocadora música de Gluck serà la marionetista d’aquestes dues òperes, 'Sémiramis/Don Juan', trencadores en el seu moment precisament per ser obres totals, amb una narració coherent on tots els recursos de l’orquestra es van posar al servei de l’expressivitat. Jordi Savall, un dels directors d’orquestra més revolucionaris dels nostres temps, també torna a fer història, seguint-li el compàs a la recreació contemporània d’aquestes dues obres, la primera dirigida pel coreògraf Edward Clug -un director de companyia de ballet que ha treballat per les companyies de ballet més prestigioses del món- i, la segona, 'Sémiramis', a càrrec del prestigiós coreògraf i creador de Madrid, Àngel Rodriguez. És una col·laboració del Liceu amb Le Ballet de l’Opéra national du Capitole de Toulouse, on hi participa l’orquestra Le Concert des Nations.

El món sensible i ple de matisos de la música de Gluck anirà perfilant les diferents històries. Don Joan desafia les normes socials, de la mateixa manera que menysprea les lleis divines. Semíramis, reina de Babilònia, tria un espòs sense saber que és el seu propi fill. El càstig, per a ambdós, serà inevitable. Dues trames plenes d’emoció, amb un equip de músics i ballarins de gran categoria que s’encarregaran de donar-los-hi vida des d’una perspectiva més modernitzada. Escolliu butaca abans que ningú, per poder contemplar el xou des del millor lloc!

Una estampida de colors, reflexió i tècnica contemporània. La Companyia de Dansa de l’Òpera de Göteborg presenta ‘Hammer’, una obra coreografiada per Alexander Ekman, que es va estrenar la temporada passada i, enguany, torna a pujar sobre els escenaris -un gran indicatiu de què aquesta peça val molt la pena-. Es tracta d'un espectacle vibrant, amb dos actes plens d'energia i una escenografia multicolor, que combina la dansa contemporània amb un fort sentit de comunitat i inclusió, encara que hi ha moments més foscos. L’autor imprimeix sobre aquesta peça el seu estil únic, carregat de vitalitat, un punt crític i trets humorístics, responsables del fet que sigui un dels coreògrafs més premiats i interpretats internacionalment -amb més de 50 creacions sota el braç-. En aquesta obra, com acostuma a fer amb moltes altres, indaga en la societat contemporània, especialment la seva obsessió per l’autoimatge.

En la primera part, el públic és testimoni d’una comunitat harmònica que viu en un ambient altruista, inspirat per l’esperit de l’era hippie, que celebren la vida de manera col·lectiva. Però a poc a poc, aquesta comunitat es veu immersa en els ritmes de la modernitat, marcada per una vigilància constant, i el comportament del grup es torna cada vegada més egoista i individualista. En el segon acte, l’escenari canvia completament: l’alienació i l’aïllament és fan cada vegada més patents i insuportables, una realitat que obliga els membres a destruir les seves màscares en pro d’una vida més generosa i connectada.

L’espectacle es converteix en un mirall que reflecteix la fredor i l'autoabsorció de la societat moderna, convidant al públic a fer una reflexió profunda sobre la distància emocional del món contemporani. Esteu preparats per gaudir de tota aquesta explosió de ball, música i pensament crític? Feu-vos amb un abonament Liceu Dansa i gaudiu de les funcions a bon preu.