[image]
[title]Fantasmes que ballen, pensaments latents i escriptures recuperades són les especialitats d'aquest coreògraf, Quim Bigas, que ara regira l'arxiu del Mercat de les Flors a 'Desplaçament variable'.
'Desplaçament variable' és una obra escènica fruit d'un procés de recerca a partir d'obres des dels anys 80. Què ens ensenyen tots aquests vídeos?
L'arxiu és una doble paradoxa, és el que hi ha i el que no hi ha, i respon a polítiques culturals, interessos, economia... moltes capes a la vegada. Però no és un espai tancat sinó latent perquè venim d'aquests treballs encara que no ho sapiguem.
La idea de coreografia (cos, temps i espai) ha canviat?
Les perspectives del cos, què és, com acciona.... han evolucionat, no només hi ha cossos humans i animals, també hi ha les cèl·lules que actuen dins nostre, o cossos mecànics, per damunt... Per altra banda, les idees del temps ara són menys linials i més circulars, no tenen un principi i un final, perquè allò que és un inici en un lloc, pot ser vist com el final en un altre. Finalment, l'espai és una de les meves obsessions creatives, qüestionar les realitats que habiten un lloc i les absències que disparen i obren subjectivitats.
"No vull agafar espai, vull generar-lo perquè cadascú pugui estar amb les seves preguntes"
Com es dispara a la subjectivitat?
Jo proposo punts de partida que generin pensament, accions, ressonàncies. No vull agafar espai, vull generar-lo perquè cadascú pugui estar amb les seves preguntes.
Has filtrat l'arxiu amb una sèrie de criteris i així has arribat a seleccionar 38 solos, els que veurem a la peça. Quins són els teus preferits?
N'hi ha que m'agradaven molt però no complien els criteris i no hi són, altres que ens ha agradat molt d'aprendre, alguns eren interessants a nivell de gramàtica però de contingut no tant, i al revés.
Traslladar una coreografia d'un cos a un altre, especialment si no han tingut el mateix entrenament, no és gens senzill, el cos parla idiomes diferents. Ha estat complicat, en aquest sentit?
No, perquè no hem jugat a ser Mónica Valenciano, sinó a narrar-ne la gramàtica que hi observem. Els tres ballarins de la peça (Aina Alegre, Søren Linding Urup i Sílvia Sant Funk) són molt diferents i, de fet, moltes vegades les gramàtiques es generen justament perquè aquell cos pot fer allò d'aquella manera precisa. Tampoc no hem buscat l'uníson ni el consens. Cadascú veu les coses com les veu, i així és com les fa.
"Per a la dansa, la idea és la trajectòria, com passar, més que arribar. I tot comença amb la lògica del caminar, després apareix la direcció, el pes..."
La teva investigació partia de la pregunta de com es desplaça un cos per l'espai. N'has trobat la resposta?
Una de les manies del teatre és com entrar en l'espai. Per a la dansa, la idea és la trajectòria, com passar, més que arribar. I tot comença amb la lògica del caminar, després apareix la direcció, el pes... No hi ha més resposta. L'important era fer el procés de reconeixement i fer-nos sensibles als desplaçaments. Ara els veig de seguida i, de vegades, quan soc a casa, repeteixo desplaçaments que he vist en aquests solos, tinc fantasmes nous, és bastant còmic.
NO T'HO PERDIS: Les estrenes de teatre i dansa de la setmana