Grec 2018: Grito pelao

Al Temporada Alta 2017, la 'bailaora' Rocio Molina va presentar 'Impulso', un 'work in progress' sensual i tenebrista amb la presència sorpresa de Sílvia Pérez Cruz. Aleshores vam descobrir que les dues artistes preparaven un gran espectacle, aquest 'Grito pelao' que acaba de passar pel Festival d'Avinyó. Les intencions d'aquell duet s'han vist superades per un factor personal, l'embaràs des del març de la malaguenya, que ha acabat per omplir l'espectacle de contingut i matèria.

La constant presència en escena de la mare de Molina, Lola Cruz, serveix per teixir un simbolisme generacional, enllaços familiars però també ideològics que ens conviden a llegir el món com una cadena de dones connectades pel do de donar la vida. El moviment de peça ens mostra la cara més introspectiva i continguda de la corògrafa, s'aposta per quadres de gran intensitat que l'abassegadora veu de Pérez Cruz multiplica de forma calidoscòpica.

La varietat de registres vocals de la catalana (del flamenc pur fins a l'experimentació més juganera) suposa la part més densa i arriscada d'un espectacle lliure –com ha de ser el flamenc– que per desgràcia acaba tancat sobre uns plantejaments de base que no evolucionen. En tot cas, de les dues hores i escaig de ball, cant i paraula es destil·len moments de gran bellesa, com les coreografies conjuntes mare-filla, el treball amb l'aigua o el so amplificat del fetus que va arrencar un aplaudiment espontani i més d'una llàgrima d'emoció.