La jove coreògrafa Oona Doherty ha sorprès a l’audiència i al sector professional de festivals de tot Europa com l’Edimburg Fringe Festival, els quals l’han premiat com a artista revelació. A través d’un magnífic treball gestual, d’espai, sonor i de vestuari, Doherty evoca l’estereotip de l’home jove de barris desafavorits d’Irlanda del Nord, d’on ella és originaria. Les cadenes d’or, el xandall blanc oversized, una actitud corporal hiper-masculinitzada i veus d’un drama documental, se soperposen amb el Miserere Mei, Deus d’Allegri. La bella coreografia de Doherty estilitza aquests gestos tan codificats i reconeixibles del 'mascle del formigó' elevant la seva figura a un llimb brillant. Els smicks, els knackers (gitanos irlandesos), les seves caputxes i els seus cotxes, es converteixen en els ocells del paradís. Aquest manifest social en forma de dansa i teatre, aporta llum a la imatge que tenim d’una classe estigmatitzada; és un intent per trobar la bellesa i l’esperança en un paisatge perifèric.
Coreografia i intèrpret: Oona Doherty.