Los Vivancos o la testosterona

Van néixer per ser estrelles i ho han aconseguit, com el seu pare. Però d'una manera diferent. Un dia o altre es publicarà la biografia d'aquest home anomenat Pedro Vivancos que va ballar amb Antonio i després va aprendre kungfu al Japó; que va fundar escoles de dansa, música i arts marcials a Sant Cugat i Rubí, al costat de botigues de macrobiòtica i centres de teràpies alternatives; que va tenir set dones i 39 fills (reconeguts) i que a mitjan anys 80 se'l buscava per sectarisme mentre feia negocis entre el Canadà i Mèxic.

Però, de moment, tenim els seus fills i l'Extreme flamenco fusion. Sota aquest epígraf, els ballarins de noms bíblics Elías, Judah, Josua, Cristo, Israel, Aarón i Josué duen a Barcelona Aeternum. És el seu segon xou des que el 2007 decidiren formar companyia i van arrencar una gira mundial que els ha convertit en un fenomen de masses. A l'Institut del Teatre de Barcelona van obtenir el títol de ballarins professionals, però, en realitat, només hi van consolidar l'àmplia formació artística inculcada pel progenitor: flamenc, música, acrobàcies , arts marcials i lluita... el seu pare també va ser lluitador professional!

Tota aquesta amalgama de referents es troba en uns espectacles que acosten la dansa i el flamenc al concert de rock. A Aeternum, a més, hi trobem música original de Fernando Velázquez, autor de bandes sonores guardonades com 'El Orfanato'; i disposen de la col·laboració de Daniele Finzi, creador afí al Cirque du Soleil, com a assessor artístic.En aquesta línia desacomplexada, Aeternum ens parla de la lluita entre el bé i el mal i de l'eternitat. Resulta que aquests artistes són éssers d'energia diabòlica però consciència angelical: l'Elías toca el violoncel quasi suspès a l'aire, el Judah combina breakdance amb el purisme flamenc i el Cristo es converteix en un àngel caigut, però balla fins a salvar-se. Si us tempten les cares apassionades i els músculs suats, aquest flamenc us redimirà.