Maneres d'entrar a La Intrusa

No es tracta d'un reflex de superfície, perquè, segons diuen, "no s'arriba a la plenitud fins que no s'ha travessat la part més fosca primer" i prefereixen "l'esplendor d'allò ruïnós convertit en una bella ruïna". Una destrucció creativa amassada i treballada com el fang ('mud'), metàfora d'ells mateixos com a ballarins, "ens convertim en un material que es transforma un cop i un altre", alhora que són animals salvatges, "l'acció i reacció de l'instint, la supervivència enfront las dificultats".

L'obra també parla de la tenacitat, una característica que en la seva dilatada experiència entre escenaris, platós de cinema i estudis de dansa, s'ha fet forta sense perdre la flexibilitat d'una canya de bambú. "Alimentem la tenacitat del coratge per insistir en reptes nous", una premissa amb la que cavalquen incansables. "Ja tenim un llenguatge propi que ens identifica però intentem no quedar-nos en llocs coneguts, utilitzar el que hem après per enfrontar-nos al que queda per descobrir".

La peça compta amb una posada en escena molt cuidada i la música –de Jesús Díaz– hi té un paper protagonista. Se'n publicarà el disc i també en faran concerts, una manera més d'enfangar-se amb La Intrusa.