Noves contorsions del Quebec

L'any passat, a la Sala Hiroshima s'hi va veure una de les peces més estranyes i alhora impressionants de la temporada: Mercurial George. Era una obra austera de mitjans i  generosa de visions, que duia els gestos de la indigència a la llum dels focus i la plasticitat d'una artista, la quebequesa Dana Mitchell, per primer cop a Europa. Enguany Hiroshima continua explorant el paisatge d'aquesta regió d'innovadors escènics amb tres peces que prometen aixecar les celles tan o més amunt.

N'hem parlat amb Andreane Leclerc, intèrpret de les dues peces que es presentaran aquest desembre (la tercera, de Manuel Roque, serà a l'abril). La primera, Cherepaka, va poder veure's fa un parell d'anys al Mercat de les Flors i al Festival Sismògraf d'Olot, i es tracta "d'una recerca basada en la proesa del circ i el qüestionament de la seva forma", explica aquesta artista de la contorsió.

"Volia convertir aquest llenguatge acrobàtic en un llenguatge corporal més enllà d'allò espectacular i capaç d'estimular la imatgeria mental del públic". Gairebé sembla bruixeria la manera com, tota sola sense moure's del centre de l'escenari, converteix el seu cos en un niu d'insectes de mida humana i personatges fantàstics en cada dit del peu.

Després ha creat algunes altres peces continuant amb la investigació sobre el cos circense: 'Bath House', 'Eat Me', 'The Whore of Babylon'... i ara es troba en plena creació de New Heaven, de la qual en presentarà la preestrena a Barcelona (l'estrena serà a Montreal durant la temporada que ve).

"Aquest cop busco la contorsió de peu, una contorsió que no es doblega". I ho fa al costat del ballarí i artista plàstic Dany Desjardins. "També busco el significat de la contorsió en un cos no contorsionista" . És el primer cop que col·laboren compartint escenari, tot i que ja havien treballat junts en una peça anterior en la qual Desjardins feia de dramaturg. "Ens empenyem a sortir de la nostra zona de confort, i això ens obliga a confiar l'un en l'altre."

New Heaven està més enllà del circ, de la dansa o del teatre. "M'interessa qualsevol cosa que trenqui expectatives i formes. La vida, la natura, la filosofia, la política i la cultura... tot això influencia el treball que faig". El seu és un treball que capgira el concepte d'espectacularitat i de risc, que du a un nivell molt íntim, d'un amb un mateix. Leclerc és categòrica: "La forma ja no és important, només el cos com a mitjà".