Què coi és 'Betroffenheit'?

"Vaig trobar-la en un llibre d'Anne Bogart, 'Literature after 9/11' -explica Jonathon Young, l'autor dels textos de 'Betroffenheit'  i el seu intèrpret principal- amb una definició que apuntava a la situació on et topes amb els límits del llenguatge, un silenci fèrtil i palpable que no et permet processar més informació o és massa terrible per fer-ho". Una situació traumàtica com la que ell mateix va patir anys enrere, i que el va encaminar a escriure aquesta obra a la que la coreògrafa Crystal Pite ha afegit moviment i cinc ballarins de la seva companyia, Kidd Pivot.

Un treball de teràpia catàrtica? "Mai no ha estat la meva intenció, aquest no és l'objectiu de l'art". Quin és? "Renovar el desig de viure, estimular la curiositat. Totes aquestes coses poden ser catàrtiques, però no havia de ser tan personal que ningú més s'hi sentís reflectit". De fet, l'obra és coral en molts sentits. Firmada conjuntament per Pite i Young, i seguits de molt a prop dels seus dissenyadors d'espai, vestuari, so i llums, i finalment els acuradíssims ballarins de la companyia de la coreògrafa. L'obra és plena de capes com un cabaret folrat d'explosius.

No és el primer cop que els dos artistes canadencs treballen junts. Electric Company Theatre, la companyia de Young, havia comptat amb la col·laboració de Pite en un parell d'obres, ja fa més d'una dècada. "Vam veure que compartíem una afinitat teatral, ens vam fer amics". Tot i que ell prové del teatre i de la textualitat, "m'interessen les narratives que ocorren dins el cos, per a mi el cos és l'espai on primer succeeixen els esdeveniments. El paisatge és intern";  de la mateixa manera com a Pite se l'ha vist transitant cada cop més per coreografies a ritme de paraules o amb personatges ben delineats.

Aquesta tensió entre el físic i el text, entre allò verbal i allò que no es pot dir, nodreix tot l'espectacle de forces contràries i que s'empenyen les unes a les altres. "Pensem sense paraules quan estem en estats extrems o en acció. Quan el món s'aquieta és quan apareix el llenguatge. Però, per exemple, quan ballo a Betroffenheit, el temps opera de manera molt diferent, cal rendir la ment al cos, al nivell de la pura resposta física. Però... crec que això també és pensar, oi?".