Qui coi és Salva Sanchis?

I, de fet, en tornar a Catalunya a penes fa un any, va decidir no fer res o, més exactament, no produir res més després d’aquesta 'Radical light' estrenada el 2016. “Va ser la meva última peça i no em plantejo quan hi tornaré, com a mínim els dos anys vinents segur que no”. Una parada que no es deu a cap frustració, sinó a la voluntat de continuar estudiant i de poder arrelar una família que acaba d’augmentar amb un segon fill. El que sí que manté és la seva activitat pedagògica arreu d’Europa i també a casa nostra (aquest curs va començar a donar algunes classes a l’Institut del Teatre), a més de la gira d’aquestes dues peces que el fan viatjar més del que voldria.

Ell forma part de la primera generació que es va graduar a l’escola PARTS fundada per Anne Teresa de Keersmaeker, i va ser allí que un dia es va trobar lesionat i havent de seure al costat de la seva mestra, amb la qual va encetar una col·laboració que ha durat anys. 'A love supreme' és la primera vegada que la creadora minimalista col·laborava amb algú, i va estrenar-se el 2005 amb Sanchis com a part del quartet de ballarins. L’any 2016 es va renovar l’elenc, i també es van revisar il·luminació i vestuari. Però el que era vital en la primera versió i continua sent-ho avui és el lligam estructural de cada ballarí a un instrument en concret, junt amb la guia improvisatòria que marca la música jazz: una llibertat total que guarda el record de la melodia original.

“Anne Teresa de Keersmaeker és molt més compositora que jo –diu Sanchis de la seva mestra i col·laboradora–. El seu punt fort és organitzar les coses en el temps i l’espai, mentre que jo poso molta més cura en la manera de generar el material, de manera que la composició sempre està al servei del vocabulari”. Sempre al servei de la dansa, Sanchis posa el cervell en un moviment que destil·la emoció sense voler dir res.