Apropament feminista a l’arquetip cristià de la Maria Magdalena. Bárbara Sánchez parteix de llocs aparentment tan diferents com la cultura valenciana del ‘bacalao’ i la idea mística de l’èxtasi i encarna la figura de La Gran Amant. Com en tota pràctica mística, l’objectiu aquí és la unió, la disolució definitiva de la distànica. Ja no queda espai per a la ironia, el sarcasme i encara menys per a l’autorreferència. Maria Magdalena és la boja exemplar, capaç de buidar-se per encarnar a l’Estimat, capaç de destrossar qualsevol institució patriarcal per afirmar el seu Amor Infinit.
Direcció, coreografia i interpretació: Bárbara Sánchez. Dramatúrgia: Jaime Conde-Salazar i Bárbara Sánchez.