Descobreix ‘Andrea Chénier’ al Liceu, una òpera de pel·lícula

Andrea Chénier és un dels grans herois del món de l’òpera. És un poeta que porta idees noves de llibertat i fraternitat a finals del segle XVIII, i que esdevé un revolucionari, tot i que finalment la seva gran revolució personal serà la de triar l’amor per sobre de qualsevol cosa. És un paper complex perquè implica molta càrrega psicològica i moments de gran control vocal, i només els grans tenors saben treure-li tot el partit. En aquestes 14 representacions al Liceu tindrem tres Andrea Chénier excepcionals. El primer és Jonas Kaufmann, considerat com el millor tenor del món, i que de manera excepcional –tot un privilegi per al teatre– cantarà en tres nits que prometen ser esdeveniments culturals de primer nivell. Però també cantaran aquest paper dues altres veus importants del circuit líric, Jorge de León i Antonello Palombi, que faran que totes les nits Andrea Chénier pugi a l’escenari per convertir-se en el que va decidir Giordano: en un model de conducta, un home fort amb una prestància vocal molt sòlida.

'Andrea Chénier' és una òpera molt completa per dissenyar un càsting vocal, perquè a més del gran tenor, també necessita una soprano de primer nivell i un baríton per als papers de Maddalena (la filla de la família noble enamorada de l’heroi revolucionari) i Carlo Gérard, l’amic que intenta salvar la vida d’Andrea Chénier. Aquests dos papers requereixen també una qualitat vocal de primera i la capacitat de ficar-se en el paper per treure’ls tot el suc dramàtic, i per això el primer càsting està reforçat amb la presència de la gran soprano nord-americana Sondra Radvanovsky i el baríton espanyol Carlos Álvarez. Amb ells l’òpera es transportarà a l’estratosfera. Si voleu més al·licients musicals i garanties, el director d’orquestra serà Pinchas Steinberg, un especialista en aquest repertori.

'Andrea Chénier' és una història clàssica d’amor impossible entre una dona i un home separats pels conflictes polítics, els prejudicis de classe i l’atzar. Andrea Chénier és un jove poeta convidat a participar en una vetllada de dansa i festa a un palau noble dels afores de París, i allà coneix la filla de la casa, Maddalena de Coigny. S’enamoren, però no poden estar junts: ella és noble i ell pertany al poble humil. Però quan esclata la revolució, tot és possible amb l’excepció de que serà el terror, i no el prejudici social, qui els separi: ella ha estat noble i podria ser guillotinada, i Andrea Chénier és condemnat com traïdor a la revolució. Finalment, serà una execució doble, amb un duet d’amor final que acompanya la seva pujada al cadafal, quan l’amor es confondrà amb la mort.

'Andrea Chénier' té un gran moment musical en el tercer acte, quan la soprano canta l’ària de 'La mamma morta', un número dramàtic i expressiu que només dominen les millors cantants de la seva generació, i que requereix tanta sensibilitat com força. 'La mamma morta' no només és popular en el món de l’òpera: també ha estat utilitzada al cinema, en pel·lícules com 'Philadelphia', com una metàfora de la força alliberadora de l’amor. Per què arribi La mamma morta cal esperar al tercer acte, però és sense cap mena de dubtes el moment decisiu de tota la partitura. En ella, Maddalena recorda el cos de la seva mare, morta durant el saqueig del palau familiar per les turbes revolucionàries, i com el perdó arriba gràcies al seu amor per Andrea Chénier. En la veu de Sondra Radvanovsky sonarà espectacular.

L’arribada d’'Andrea Chénier' al Liceu és també el retrobament del teatre amb un dels directors d’escena més importants de la seva generació, David McVicar, qui va estar considerat durant un temps el noi dolent de l’òpera –amb una sàvia gestió del seu talent provocador–, però que també sap donar-li un caràcter colossal i cinematogràfic a les seves produccions, sempre plenes de referències literàries i culturals, amb un vestuari refinat i decorats magnífics que donen la impressió de que com espectadors estem dins de l’escena. Sempre que hi ha hagut una producció de McVicar al Liceu –les últimes han estat 'Agrippina' i 'La traviata'–, la satisfacció ha estat plena. Serà el mateix amb aquest 'Andrea Chénier' de pel·lícula, una superproducció de la Royal Opera House de Londres que la crítica va qualificar com “exquisida” i “potent”.