En què penses primer quan se’t ve a la ment la Costa Brava? Penses en platges i cales, o penses en bons restaurants? Penses en natura salvatge o en patrimoni històric? Penses en runes i poblets de pedra antiga, o en un espai d’activitats esportives a l’aire lliure? Pensis el que pensis, tot això és la Costa Brava, un dels racons més màgics de Catalunya –i, també cal dir-ho, de tot el Mediterrani– que, tot i que el tenim aquí al costat, potser no el coneixem en tota la seva amplitud. A la Costa Brava es pot fer de tot i et garanteix escapades de cap de setmana satisfactòries o unes vacances com cal. Si t’has quedat sense idees noves, et proposem una ruta i deu possibilitats diferents.
A l’Empordà hi ha molta natura que encara es manté verge, o poc modificada per la mà de l’home. Tot i que el turisme i el progrés acaba afectant la fisonomia dels pobles i dels espais naturals, com les platges, els aiguamolls i les valls de l’interior, a la Costa Brava encara es percep aquesta bravura salvatge que va admirar els pobles antics. Si visites la zona, descobriràs racons de costa i muntanya on sembla que el temps s’hagi aturat, i això és un miracle.
Els pobles de l’interior, com Besalú, Peratallada, Peralada o Monells, conserven moltes restes, ben conservades a més, de l’antiga Catalunya medieval, la dels monestirs i els castells. L’exemple de Peralada ho demostra clarament: un castell que es manté dempeus, amb tota la riquesa ornamental d’aquells segles de cavallers i dames. La meravella de la zona, però, és el poble de Besalú, que es manté gairebé igual que com era al segle XIII.
A la Costa Brava hi ha hagut, i encara hi ha, una enorme concentració de restaurants amb estrella Michelin i que han admirat el món de la cuina d’una punta a l’altra del planeta. De vegades et trobaràs que fer reserves particulars no és fàcil –el Celler de Can Roca requereix planificar la visita amb mesos d’antelació–, però amb paciència i previsió podràs gaudir d’una de les millors cuines d’avantguarda. I si la pots maridar amb els vins de Denominació d’Origen de l’Empordà, encara millor.
Si busques història encara més antiga que la medieval, la Costa Brava té el que necessites. Va ser un dels ports d’arribada de les civilitzacions del passat, per aquí van passar els fenicis, els grecs, els romans, i tens al costat dels pobles més macos una de les restes arqueològiques més valuoses de la península, la d’Empúries. Una oportunitat per rebre l’energia de pedres antigues i del coneixement dels antics grecs quan van dominar el Mediterrani.
La Costa Brava, si la volem entendre en termes artístics, s’identifica plenament amb Salvador Dalí. Fins i tot en el cim de la seva fama a París i Nova York, Dalí sempre va voler residir a mig camí entre Figueres, Port-Lligat i Púbol, i és aquí on pots visitar el millor de la seva obra al Teatre-Museu de Figueres, i també a la seva casa de Cadaquès i el castell de Gala, que reben anualment més d’un milió de visites.
La cultura està per tot arreu a la Costa Brava, i en particular a l’estiu, que és quan tenen lloc molts festivals de música i arts escèniques, com el de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols, el de Peralada o el de Cap Roig. Tampoc t’has de perdre el de Sons del Món, que integra dos conceptes tan allunyats, però que combinen tan bé, com les cançons i el vi.
Si la teva ruta passa per visitar restes històriques, una de les variants que has de contemplar és la del Romànic. És a dir, a més de veure castells i poblets, també has de buscar els antics monestirs realitzats en l'alta edat mitjana, autèntics tresors de la nostra arquitectura, ja que van ser alguns dels primers espais de pràctica cristiana en un temps on el gruix de la península estava dominada per l’Islam. Sens dubte, els monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Pere de Rodes han d’estar a la teva ruta.
Quan fem la ruta de la natura, una de les coses que més admirem de la Costa Brava és l’abundància i bellesa dels seus racons de mar. Aquí les platges, sobretot si busquem les del nord, són accidents de la cosa que no sempre són ni llisos ni accessibles. Hi ha penya-segats i racons de difícil accés, però tot i que no ens permeten banyar-nos, sí que ens deixen admirar un mar ferotge i hipnòtic. I entre mig, sovint hi ha cales que val la pena descobrir.
Tot el litoral és de somni, de fet. No és tant la presència del mar, sinó els petits detalls de llum i arquitectura que trobem en tots els pobles de la costa, i que ens permeten fer una ruta on, a més de cuina, bellesa i bona gent, podem veure una línia d’evolució segons anem pujant cap a la frontera amb França. Una bona idea és fer una ruta en cotxe de poble en poble, sense preses, des de Blanes a Roses, i de Tossa de Mar a Platja d’Aro.
Les platges, al cap i la fi, són la joia de la corona de la Costa Brava. Les del sud, de sorra fina i clara, amb un litoral extens i d’onades manses; les del nord, articulades a partir de curvatures de la línia de mar, amb cales exòtiques, poc transitades, de pedra ferma i naturalesa fascinant. Quan vas a la Costa Brava, no només has de veure el mar: t’has de banyar, sentir el sol a la pell.
