10 Maneres de distingir un esportista barceloní de veritat

El dia que el barceloní de veritat decideix que ha arribat el moment de fer esport sí o sí, la primera idea és apuntar-se al gimnàs. Típic. Diuen que els humans són l’únic animal que ensopeguen dues vegades amb la mateixa pedra, doncs ells en són el viu exemple. Ho han provat de totes les maneres possibles: un centre a prop de la feina, un altre a prop de casa, un gimnàs a la quinta forca però on hi anirà amb dos amics de l’ànima... Res. Encara, però, no s’ha donat per vençut i, ara, per estalviar, s’ha agafat la tarifa de 7 a 9 del matí i s’ha promès que hi anirà cada dia abans de la feina. Ho veu totalment factible. Pobre il·lús.

“Anem a fer una taula d’exercicis al Parc de la Ciutadella!”, “Anem a fer abdominals al costat de la platja”. I així cada dia. És tan idíl·lic. Fer esport a l’aire lliure, respirant aire pur, desconnectant, amb el mar al costat… Tots hem passat per aquesta fase i ens hem apuntat via meetup, uolala o a través de grups de Facebook a trobades improvisades per fer esport en parcs, carrers, places o a la platja de la ciutat. Surt bé de preu, coneixes gent i no estàs tancat entre quatre parets. Ara, a l’hivern... fa molta mandra.

Vol canviar de vida i portar-ne una de més saludable i, el primer pas, ha estat fer-se del Bicing. Cada matí puja a la seva bici tot motivat i engega l’Strava per registrar els kilòmetres que farà perquè tot suma. Sí, tot suma, el problema és que sempre roda de baixada i mai de pujada així que poc esforç fa. Ara, hi ha dies en què ha de caminar més de 15 minuts per trobar una estació amb bicis disponibles. Això suma el doble, oi?

Hi ha algun barceloní de veritat que no estigui apuntat a una lligueta d’aquestes patxangueres de futbol? Cada vespre-nit, un bon grapat de camps d’escoles i centres esportius s’omplen d’equips de nois i noies que tanquen el dia corrent darrere una pilota. Alguns són uns cracks del futbol i hi han jugat tota la vida però, d’altres, potser és el primer cop que es posen unes botes. Shalketemeto, Recreativo de Juerga, Poca Broma, Las Perras... la gràcia està en posar-se un nom ridícul i trobar-se amb els amics. El futbol és el de menys!

Salutacions al sol, trikonasana, savasana... el ioga li ha descobert un món nou. És iogui, ho diu amb orgull, s’ha comprat l’estora, el bloc i una cinta, segueix a tots els intagramers del 'mundillo' i aprofita qualsevol moment del dia per practicar asanes. Ara, està intentant convèncer el seu cap perquè programi sessions de ioga a l’oficina. Bikram, hatha, vinyasa, antigravity, acroioga, strala... gairebé no té hores! Encara no ha trobat el seu estil preferit i vol provar-los tots.

L’agost a l’oficina pot ser molt dur per un barceloní de veritat. Com a bon urbanita, li encanta la ciutat però sempre és reserva al menys 15 dies per fugir-ne. Aquest agost, però, li ha tocat quedar-se a Barcelona. Ara, les tardes es fan una mica menys difícils gràcies a les sessions de paddle surf que l’esperen cada vespre a les set a la Barceloneta. Puja a la taula, rema i manté fàcilment l’equilibri. Avançant sobre el mar, veu com es pon el sol i, després, tanca el dia amb una bona birra. L’única pega? Les meduses que l’observen amb gana des de l’aigua.

Si quedeu amb un esportista barceloní de veritat per anar a córrer per la carretera de les aigües, assumiu que teniu una idea diferent del que suposa. Per ell? Pujar en moto fins la Plaça Mireia i, un cop allà, començar a moure les cames. Vaja, running en pla però, això sí, amb vistes i entre natura. Un de pega sortirà corrent des de la Diagonal sense por de la pendent que es pugui trobar. Un de veritat li dirà que fa massa pujada!

‘A les set a Francesc Macià?’. Es troben i es donen uns metres de marge: escalfem una mica caminant abans de començar a córrer, no? I amb la broma, es posen a xerrar i veuen que ja han arribat a Palau Reial, que ha passat mitja hora i que no han corregut ni un kilòmetre. Bé, caminar també és sa, oi? ‘Sí, anem a fer una birra que ens ho mereixem’.

Mai havia agafat una raqueta en la seva vida però ara ha descobert un esport que pot compartir amb tres amics i a bon preu. Sembla que, per fi, el pàdel s’ha tret l’etiqueta d’esport car i burgès. Llogar pista de forma puntual a preus assequibles a Barcelona és possible. Si busqueu bé us pot arribar a sortir per no més de 4€ per persona. Els dijous no li demaneu a un esportista barceloní de veritat d’anar al cine, és dia de pàdel.

‘Els caps de setmana necessito respirar i desconnectar'. Té aquesta frase tatuada al cor i a l’ànima. Per això, els dissabtes els té reservats per portar el seu cos de pixapí fins el Montseny, Montserrat o La Mola. Encara que només sigui una escapada d’un matí, quan torna a Barcelona, se sent amb energies renovades. A més, té el mòbil carregat de bon material per actualitzar l’Instagram: fotos de paisatges o d’ell mirant a l’horitzó ideals per anar acompanyades d’un ‘Choose de right path and never give up'.