11 taules de ping-pong de Barcelona

Visca l’Eixample i l’home que el va parir! Només hi ha una taula però val la pena acostar-s’hi. Acostuma a estar lliure, jugareu amb tranquil·litat i potser fins i tot viatgeu fins el segle XIX i passegeu al costat d’Ildefons Cerdà mentre us explica el seu pla de creació del barri. El de Paula Montal és un jardí petit però acollidor on la taula descansa sobre sorra. El terra, però, no presenta desnivell, així que trepitjareu amb fermesa i la pilota no farà el boig.

Ah calla que sou artistes! Segur que coneixeu l’escultura de la Dona i ocell de Joan Miró. Quan us canseu d’admirar-la, al costat trobareu 3 taules amb una superfície en força bon estat –sense gaires bonys ni traus!-. Reposen sobre sorra, així que deixeu els talons a casa i porteu un calçat adequat i com que no tenen a prop cap arbre que els hi doni ombra poseu-vos gorra! Sí, estan a ple sol però la part bona és que no s’omplen de fulles. Ens agraden perquè queden força recollides, lluny de la zona infantil, així que podreu jugar tranquils i concentrats al 100%.

Voleu jugar sobre asfalt? Aquí en trepitjareu, no patireu tantes aglomeracions com si us deixeu caure per les de la Ciutadella i us arribarà l’olor a mar perquè tindreu la platja a tocar. Són 3 taules, en bon estat i amb alguns arbres que els hi donen ombra. A més, tenen il·luminació per si sou aus nocturnes i us agrada jugar-hi a les tantes. Al mateix parc hi trobareu també una pista de bàsquet espectacular i un bar on convidar a birres si us apallissen.

Sí, bruteja una mica –com el parc, vaja- però servidora anava de petita a Ferran Casablancas i li pot l’enyorança. Han perdut cert encant però han guanyat en comoditat perquè, ara, les taules ja no queden tan a prop de la zona infantil –gràcies a Déu!-. Un pèl més recollides, queden sobre una zona de sorra una mica desnivellada i tenen alguns traus però ja us anirà bé per demostrar si sou tan bons com dieu. Visca el ping pong modest home! Al mateix parc hi trobareu una terrassa gairebé ideal per prendre alguna cosa si no fos perquè està just davant del pipican.

Aquestes són verdes però la superfície també llueix i no està gaire perjudicada. A més, a banda i banda, hi ha unes cadiretes ideals amb ombra per seure i criticar com tietes el joc del vostre proper rival. Al ser un parc molt gran, els festius, la gent queda repartida i el millor és que les taules, tot i tenir una petita zona de jocs infantils a prop, estan rodejades d’una arbrada que la protegeix i l’aïlla una mica de la resta d’espais.

Si el vostre cognom és famós entre els aficionats al ping-pong –o això aneu dient...-, no deixeu que s’apagui la flama! Heu de continuar la saga i per fer-ho, agafeu la pala al parc del Castell de l’Oreneta. Dues taules, una per vosaltres, i una altra més baixeta pel vostre padawan. Les trobareu plenes de fulles però netegeu-les i comenceu a fer top-spins a l’ombra dels arbres. Important: hi ha lavabo a prop i restes d’un castell de l’Oreneta on viure més aventures.

Si entreu per Sardenya serà com si descobríssiu un oasi en mig del bullici dels barris de l’Eixample i la Sagrada Família. El jardí queda entre blocs de pisos, la

taula té per veïna una pista de bàsquet que sembla treta de ‘One, three, hill’, i a banda de no tenir traus, queda sobre asfalt i més o menys ombrejada per uns arbres. Ben a prop en teniu una altra als peus de la Sagrada Família –força perjudicada pel pas del temps i dels guiris- i una altra al Parc de la Hispanitat – torrada pel sol-, quedeu-vos amb la de Clotilde Cerdà!

Busqueu-vos un Sancho Panza, deixeu a Rocinante a l’entrada i agafeu les pales. Són 3 taules molt lluents, poc toquetejades i mig ombrejades i no us serà molt complicat trobar-ne alguna lliure. Jugareu acompanyats de runners que vénen de la Diagonal, d’estudiants que surten de les escoles de la zona alta de Barcelona i de canalla que juga a la zona infantil que us queda just davant de les pistes. Vosaltres al tema: ping pong, ping pong, ping pong...

Agafeu torn que tocarà esperar però feu-ho perquè les taules del Parc de Can Sabaté són una meravella. El Parc mereix més d’una visita i si algun dia voleu gravar un curt, una pel·lícula o el que se us acudeixi aquí trobaré un escenari ideal. Són 2 taules en molt bon estat i a l’ombra però estan més sol·licitades que les taules del bar Calders. Es veu que a la gent de la Zona Franca li agrada el ping pong tant o més que a vosaltres, així que prepareu-vos per trobar rivals d’alçada!

Ben noves! Aquestes 3 taules fa poc que es van estrenar i si acaricieu amb les mans la superfície on bota la pilota, a banda de ser uns frikis, comprovareu que no hi ha bonys. Via lliure per jugar! Això sí, queden al costat dels ferrocarrils, en una zona de pas, i a les tardes acostumen a estar plenes però teniu uns meravellosos bancs al costat on esperar o un forn Paulon menjar-vos un extraordinari croissant.