15 preguntes que ens fem sobre el Bicing

En serio, ens passa sempre. És posar el carnet i que la pantalleta ens digui: bici número 28. Perdó? Estigui plena o pràcticament buida el sistema sempre ens tria la més llunyana. Hem provat de posar espelmes a la Catedral però no hi ha manera. Ep, però, llegim-ho en positiu si us plau: el Bicing és tan intel·ligent que vol promoure l’exercici i per això ens fa caminar una mica abans de puguem començar a rodar. Gràcies!

Diuen que una de les millors maneres per distingir un barceloní de veritat d’un de pega és que un natural de la ciutat mai opta pel Bicing per anar de mar a muntanya: només el tria de baixada. Va, nosaltres, som d’aquí i des de fa uns mesos hem trencat la barrera: pedalegem de pujada i encara som vius. Feu un favor als dels barris alts i seguiu el nostre exemple que si mai no tenen bicis!

Esteu a poc més de 100 metres de l’estació i respireu alleugerits: hi ha bicis. Poseu la targeta i... NOOOOO! El temut missatge: En aquests moments no hi ha cap bici disponible. A tots ens ha passat. Mireu les estacions que us queden a prop i oblideu-vos de les quatre que queden en aquesta: tindran un pedal trencat, un fre que no funciona bé, una cadena sortida o estaran ancorades malament. No us interessen!

No anem desencaminats si diem que només un 25% dels ciclistes que circulen per Barcelona porten casc. Ara, la mitja es redueix una barbaritat quan parlem dels usuaris del bicing. N’heu vist algun? Són una espècie en extinció. Fa mandra carregar-lo tot el dia però us farà anar molt més segurs. Ah, i si busqueu una mica trobareu que hi ha fins i tot cascs plegables.

Una per aquí, una altra per allà... Barcelona va plena de rodadors en bicis vermelles i blanques. En total, segons el web del Bicing la ciutat compta amb 6.000 bicicletes i som 99.772 abonats. A prop dels cent mil! Al mes es fan 1.327.460 usos i a l’any més de deu milions. El temps mitjà de viatge? 13,29 minuts.

Si no passeu per les estacions de Plaça Universitat (núm. 79), del Carrer Bonavista 14 (núm. 223) o de La Rambla 80 (núm. 55) sou una rara avis. Aquestes tres formen el top 3 d’estacions més utilitzades durant el darrer mes amb una mitja de 580 usos en un dia.

Potser només ens passa a nosaltres però un mínim d’un cop al mes un turista se’ns acosta i ens diu: “Com puc fer-ho per agafar una bici d’aquestes?”. Hahaha! Són nostres, pensem. Amablement els hi diem que "we are so sorry" però que és un servei que s’ha de contractar anualment i que ens permet fer gratuïtament trajectes de 30 minuts.

‘Sóc una persona nova’. No fem broma! Així és com ens sentim. Des de fa prop d’un any la bici, i en el seu defecte, el bicing, és el nostre transport principal per moure’ns. Amb lleganyes i digerint encara el cafè, agafem cada matí la nostra amiga de dues rodes per anar fins a la feina i, vuit hores més tard, tornar. Som més feliços, paraula!

Parlem clar. Ens miren malament. O potser som nosaltres que som uns malpensats i tenim la mirada bruta. És la sensació que tenim. Rodem per un carrer estret amb un cotxe amorrat al darrere i un conductor que es mossega les ungles per no tocar-nos el clàxon. Baixem pel carril bici de Comte Urgell, hi ha un parell de vianants barrant-nos el pas, fem sonar el timbre amb por: perdó, perdó! Ah i des d’aquí no defensarem el saltar-se un vermell però si se us acudeix fer-ho, encara que sigui un dimarts a les 2h de la matinada, si us veu algun passejant... prepareu-vos. Clar, ells mai se’n salten cap caminant!

Pel comptador de bicis. És tan mono. D’entrada sembla un termòmetre o un opi més de la ciutat però no, és nostre! 400, 401... són les bicis que hi han passat durant el dia. Quan creuem pel costat en sumem una més. Sí, aquell nou numeret som nosaltres i pel que sembla no estem sols! Des que el vam descobrir intentem visitar-lo un cop al dia!

A veure, que aixequi la mà qui hagi utilitzat algun cop les marxes 1 o 2. Ningú a la sala? Normal. Haurem de dir-li a l’Iker Jiménez que faci un Cuarto Mileno per explicar-nos perquè hi són. Nosaltres sempre portem la bici a la 3, amb les altres dues... les cames ens volen i amb vint cops de pedal avancem poc més d’1 metre. Ni en pujada ens fan servei. Senyors del bicing, afegeixin alguna altra marxa que li volem donar canya al tema.

D’acord. Potser no ets tu el culpable Bicing però com ets qui ens acompanyes en cada trajecte... deixa’ns compartir-ho amb tu. Parlem del que va pels voltants del Parc de la Ciutadella: pot ser més estret. Oh i el nostre preferit... el de Plaça Espanya. Algú ha estat capaç de creuar-la sense atropellar o ser atropellat? I que ens dieu del de Passeig Colom? Amb unes tanques vermelles i blanques per allà al mig!

Mec, muc, nyiii, grhajshdjd. Hi ha múltiples versions però, ara, totes feu soroll. Bicis del bicing perquè no us han atorgat la qualitat de ser silencioses? En realitat, segurament, els inventors van pensar en nosaltres: no ens cal escoltar música, la mateixa bici té banda sonora incorporada. I, una virtut més, si us esperen, de seguida sabran que arribeu.

La 4, la 10, la 28. És igual. No hi ha dia en què no s'hagi de baixar el seient. Val, som baixetes però tampoc cal que ens ho recordeu cada matí, no? Estem molt orgulloses del nostre metre seixanta però segons una estadística que ens traiem una mica de la màniga us haurem de dir que som l’excepció que confirma la norma. Si la nostra experiència diària no menteix, la majoria d’abonats deuen fer prop de dos metres d’alçada.

Imagineu-vos-ho: nosaltres ben felices baixant pel carrer Balmes. De fons sentim, com sempre, que el nostre Bicing grinyola. Serà que té la cadena oxidada. No fem cas. “Ep, que portes el cavallet posat”, ens diu un motorista. D’acord, som burres de no mirar-ho abans de pujar-nos-en però si algun cop heu fet ús del servei de bicis sabreu que no té cap sentit posar-lo quan estan a l’estació. Així que no ho feu!