Acroioga

Acroioga a Barcelona

Ioga, acrobàcia i massatge thai

Publicitat

“Seiem en cercle, amb les cames creuades i intentant que els dits dels nostres peus toquin amb els dels companys del nostre costat. Bé? Ens donem les mans i primer, com fem sempre, diem el nostre nom i ens fem una pregunta que ens faci pensar des de nosaltres mateixos i que ajudi al grup a conèixer-se una mica més. Avui, expliquem com se sent el nostre cos i enviem un missatge al món”. Les estoretes són a terra, formant un cercle, i la Maria i el Lucas donen inici a la sessió d’Acroioga amb aquestes paraules. És una pràctica que barreja ioga, massatge thai i acrobàcia. Comencem bé, oi? “Que el món no vagi tan de pressa”, “que ens animem més a provar coses noves”, “jo vull donar les gràcies perquè he tornat a néixer i estic feliç de poder-ho compartir amb vosaltres”. Són algunes de les perles que compartim just abans de respirar plegats i entonar junts tres OMs en les últimes expiracions.

Aquesta cerimònia en cercle dóna pas a l’escalfament d’assanes. Toca preparar el cos física i energèticament amb exercicis de ioga individuals o en parella. Salutacions al sol –actives, incidint força en el treball de cames i d’abdomen i amb canvis ràpids i àgils- i, també, ja amb un company iogui al costat, invertides i postures que, després, reproduirem en l’estona de vol acrobàtic.

Arriba un moment de pausa: asseguts al costat de la paret escoltem a la Maria i el Lucas que ens expliquen i ensenyen la seqüència d’acroioga que practicarem en grups de tres. Tres, sí! La base, el volador i el cuidador. Ho confessem, d’entrada ens sembla impossible pensar que en uns minuts estarem formant una postura semblant i compadim a les dues ioguis que ens toquen per companyes. “Tothom pot i tothom se sorprèn. Fixa’t quin cap que tenim que pensem que una cosa és impossible i mitja hora després ja som capaços de fer-la. L’acroioga enganxa, també, perquè et trenca tots els esquemes”, ens diuen. I, sí, en som la prova: en mitja hora estem fent de base, de voladora i de cuidadora com una més. Aquí es fa de tot. “Es passa per tots els rols. No busquem explotar les màximes possibilitats en un rol, sinó passar per totes les situacions, aprendre a posar-nos en el paper de l’altre”, expliquen.
 
Publicitat

Al fer de voladors, d’entrada, ens costa deixar-nos ‘caure’. “Deixa’t anar, no et preocupis que ella t’agafarà i jo sóc aquí al costat per si passa res”, ens diuen un parell de vegades. Ara sí, tenim les nostres mans agafades als turmells de la Martina i les seves cames estirades ens sostenen una mica més avall de les lumbars. Elevem un peu, l’altre i, a poc a poc, desfem la postura. Com a base, al principi, se’ns fa un món trobar el punt d’equilibri. La Maria se suma com a cuidadora i ens ajuda a localitzar-lo. Buf, quina diferència. Ja no arrufem les celles i ens sentim còmodes, com si, pràcticament, no ens suposés cap esforç sostenir a algú. Amb la tècnica adient, es fa possible l’impossible.
Publicitat

Contacte, entrega, confiança... feu-vos a la idea que són constants en l’acroioga. “Té una part social que li dóna un plus. No estàs sol. Tens algú al costat a qui constantment has d’entregar-te. Us mireu, parleu, respireu, us impulseu o feu força a la vegada. Ja no et fixes només en tu. El focus i l’atenció no miren només cap a tu i cap a dins. És un treball d’entrega”. I el fem amb diferents companys de la classe, els trios roten i es reformulen per practicar amb tot tipus de persones: algunes de més avançades, d’altres que també són noves, més joves, més grans...

Publicitat

Formem de nou un cercle, en parelles, preparats per donar i rebre un massatge tailandès. En Lucas ens indica pas per pas com fer-ho. Comencem donant, amb el nostre company a terra, li pressionem primer els peus, movem les seves cames, treballem amb els seus braços, les seves esquenes i el seu cos i, després, és ell qui dóna i som nosaltres els que rebem.

Tanquem la sessió units de nou per dits i mans, fem tres OMs conjunts i, agafats de l’avantbraç, mirem d’aixecar-nos tots alhora. Ens surt? A la segona! “Cadascú sent una sèrie de coses però, en general, tothom es deixa anar molt de pressa. No és que busquem un resultat immediat però és una experiència que trenca barreres com les de la por, l’entrega, la confiança... molt ràpidament i et fa sentir moltes coses”. Confies i confien, toques i et toquen, perds pors, fas l’impossible... si en només una sessió se sent tot això, imagineu-vos si li doneu continuïtat i li poseu constància! “Més que aconseguir fer una figura, el més important és el treball de transformació personal que hi ha al darrere”.
Publicitat

L’acroioga és una disciplina joveníssima, amb poc més de deu anys de vida. La Maria i el Lucas van ser dels primers a formar nous professors a Europa i, a Acro.Yoga.Thai compten amb un acollidor espai on imparteixen classes grupals, en parella, o en grups reduïts d’aquesta pràctica que pot ser més acrobàtica o més terapèutica. Són un dels pocs centres que ofereixen classes regulars a la ciutat i rodalia, com Acroloop Bcn o Om Shanti Yoga Studio.
Publicitat

Ara, si no sabeu què és una assana i no heu fet mai ioga, no patiu. No es necessita ser un iogui experimentat per abraçar l’acroioga. La Maria i en Lucas ens expliquen que, d’entrada, quan va néixer, semblava que es convertiria en un entreteniment per practicants de ioga però no ha estat així. Al revés. La majoria d’alumnes que s’hi acosten comencem amb l’acroioga sense cap experiència prèvia en el ioga. De fet, molts fan el camí invers. Des de l’acro, descobreixen el ioga i el practiquen per guanyar flexibilitat o millorar les invertides. “Des de fa uns anys l’interès ha crescut, hi ha hagut com un boom i això ha ajudat al fet que es trenquin prejudicis. Ara, en veure un taller d’acroioga, la gent ja no diu tant el: Uf, no puc ni amb el ioga... no podré amb el ioga acrobàtic. El boca a boca entre amics i la major visibilitat han ajudat a acostar-lo a tot tipus de persones” celebren.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat