All Star Cheerleading a Barcelona

L’All Star Cheerleading combina ball, acrobàcies, salts, 'tumbling' –elements de gimnàstica artística al terra­ o portés –quan una cheerleader és aixecada per les altres per formar una figura­. Els equips, que poden ser de prop de 25 persones, fan rutines de 2 minuts i mig al ritme de 'remixs' de música, amb efectes de so, voice overs... “Hem d’actuar sempre, somriure i mantenir la mateixa energia al llarg de tota l’actuació. Quan vaig començar, em costava molt somriure. Havia d’estar concentrada en mil coses, em feia vergonya... però, quan et familiaritzes amb la rutina i t’ho passes bé, et surt sol”, diu Lázaro.

A l’hora de competir, els campionats s’estructuren per edats i nivells –n’hi ha sis­. Tot i això, a casa nostra, de moment, es centren en competir en els tres primers; aquest any s’ha celebrat la segona edició del Campionat de Catalunya i, també, de l’Open Barcelona. “Treballem amb nivell 1, 2 i 3 perquè creiem que és important donar-­li una bona base al cheerleading. Quan hi hagi més volum de practicants ja anirem introduint els següents nivells. Per seguretat i per créixer amb consistència creiem que és la millor opció”, expliquen Boy i Lázaro. Es valora la sincronització, la coordinació, la precisió, la creativitat, així com la impressió global de l’actuació. “Es puntua per seccions, es mira si hi ha caigudes, si la flyer s’ha mogut... Això sí, hi ha una normativa que et prohibeix fer elements del següent nivell, per respectar la progressió i per seguretat. Si acabes de començar has d’afermar els conceptes bàsics”, diu Lázaro.

A BCN Cheer compten amb sis equips: tres sèniors, de nivell 1, 2 i 3 i un juvenil de nivell 1, a banda d’un grup de Cheer Pomp –sí, cheerleading amb pompons­ i el mixt que està en camí. La rutina habitual d’un sènior avançat és entrenar prop de dues hores, dos dies a la setmana. Primer, fan una preparació física d’una hora llarga i, després, practiquen seccions de la coreografia, sobretot, portés i piràmides. “Normalment, marquem alguna secció i les altres les fem i ho passem sencer un cop o dos. És molt intens però han d’aprendre a saber quan respirar i a estar preparades per si els hi toca fer una figura al final de la rutina. També, han de saber caure bé, com pals, perquè els companys puguin agafar-­les i ningú es faci mal”, puntualitza Lázaro.
Piràmides, portés, lib, flyers, bases, back spotters... com tot esport, l’All Star Cheerleading té el seu propi idioma i, a les instal·lacions d’Esports UB on entrenen les de Boy i Lázaro, sentireu parlar força en anglès. “Ens agrada mantenir les paraules clau originals, marquem els passos al ritme de one, two, three, four... Si un dia ve un entrenador de fora o anem a fer algun workshop a l’estranger és molt més fàcil entendre-­ho tot”. De fet, aquest mateix any un tècnic dels Estats Units va acostar­s’hi per ajudar­-los a muntar una coreografia i, aquest any, participaran en dues competicions a Anglaterra: a Liverpool i a Bournemouth.

I com acaben a BCN Cheer? Pel boca a boca, per amics... alguns vénen de la gimnàstica o de l’acrobàcia o, simplement, busquen un dia ‘cheerleader’ a google i les troben. “Potser és perquè, pràcticament, vaig veure néixer l’esport aquí a Barcelona però hi estic completament enganxada, sento molta passió. Treballes per tothom, en equip. A Europa encara és petit i hi ha un ambient molt xulo, no hi ha tanta rivalitat i la competitivitat és molt sana”, confessa Lázaro.

Emmarcat dins la Federació Catalana de Balls Competitius, l’All Star Cheerleading aposta pels salts, les tombarelles o el ball però sempre amb la seguretat al cap i en equip: a l’hora d’animar i competir, tots els que trepitgen la moqueta són importants, no hi ha suplents.