barefoot running

Barefoot Running: córrer sense sabatilles!

Córrer descalç és possible i cada cop són més els que posen en pràctica el 'barefoot running' a Barcelona. Us atreviu a provar-ho?

Publicitat

Com els antics atletes o com una llegenda: la història de l'atletisme encara té en un pedestal el gran Abebe Bikila, que va guanyar la marató olímpica de Roma 1960 corrent descalç perquè les sabatilles que li havien donat no li anaven bé. Mig segle després, no cal tenir tanta mala fortuna per córrer com l'etíop llegendari.

Fa uns anys els prenien directament per bojos. Després, cridaven l'atenció. I, avui en dia, gairebé es confonen entre la massa. Encara fan aixecar alguna cella, però els 'barefoot runners' ja no se senten una espècie estranya. Potser sí que encara els posen el cartell d'excèntrics –o directament friquis–, però el cert és que cada cop hi ha més conversos a aquesta nova creença. És una moda –capaç de provocar estudis a l'INEFC, excentricisme o ha arribat per quedar-se?

La primera resposta dels corredors descalços és de manual: "Si sempre s'ha fet així!". Es tracta de córrer per instint, amb la nostra part animal. L'ésser humà, està clar, ha corregut molt més temps amb els peus nus –uns dos milions d'anys, amb l'aparició dels primers caçadors– que amb sabates, però això vol dir-ho tot o no vol dir res –oi que construïm les cases amb maons i no hem de caçar per menjar carn?–. Segon round.

Arriben els arguments contundents. Els qui corren sense sabatilles asseguren que així es lesionen menys, perquè la cadència del moviment es fa més natural i el cos pateix menys. Diuen que amb calçat senten que porten alces. El seu gran enemic és la cambra d'aire. Responen amb un "ha!" quan algú que en du diu que té mal d'esquena.

És clar que també hi ha escèptics, com en tota moda –o religió–. Ara que van perdent arguments, solen recórrer al "ja veurem d'aquí a un temps". Però en el que se'ls ha de donar la raó és que el 'barefoot' no és per a tothom, siguem sincers. I, fins i tot si heu nascut per això, cal començar amb calma. El primer dia es recomana no passar dels 400 metres –400, sí–, i deixar passar 48 hores abans de córrer 400 més. Si tot va bé, si les cames, les articulacions o l'esquena no es queixen massa, podeu atrevir-vos a completar un quilòmetre. Per què? Doncs perquè la musculatura que utilitzareu serà diferent, i donareu canya a parts del cos que fins ara descansaven tranquil·lament –quasi atrofiades– encara que féssiu maratons. Al cap d'unes setmanes podreu dir allò que "em fan mal parts del cos que no coneixia".

Les millors superfícies són la gespa o el paviment sense rugositat –tots cap al Fòrum!–. La sorra de la platja no és apta per a llargues distàncies, perquè faríeu treballar massa les articulacions. Quan ja tingueu una mica d'experiència, us podeu atrevir amb camins de terra.

Per acabar de convèncer els dubtosos, res millor que acostar-se a la segona trobada barefoot d'Espanya, aquest juny a Sant Joan Despí. Allà hi serà el Santi Ruiz, un andalús que s'ha convertit en gran divulgador d'aquesta modalitat.

Segurament allà us sorprendreu de quanta gent s'ha sumat a la moda abans que vosaltres. Són tants, que les grans marques han reaccionat i creat calçat minimalista que imita el córrer descalç. N'hi ha de transició –per acostumar-se– i per a tots els terrenys, fins i tot per a la muntanya. En podeu trobar en botigues com 5 Dedos, Corro como Kiero o Correr Cómodo.

Com que en això pot ser difícil començar, podeu provar amb grups com els de Cross Zircuit, de la mà de l'expert Zaraski, o directament amb un entrenador personal.

També podeu rebre consells de primera mà a través de la xarxa social de la Barefoot Tribe o The Barefooter, on hi ha pioners, com el David Lampón, que ja fa anys que endureixen la planta dels peus a base de quilòmetres.

També t'agradarà

  • Esports
  • Running
Tres rutes per córrer
Tres rutes per córrer

Gràcia, el Poblenou i Vallvidrera. Us proposem tres recorreguts originals i de diferent dificultat per posar-vos en forma! Noies, nois, s'ha acabat el patiment. Si sou matiners, ja no cal que us abrigueu amb més capes que una ceba per sortir a córrer a primera hora. A partir d'ara, l'escalf del sol us rebrà amb els braços oberts quan les sabatilles treguin el nas pel carrer. Aprofiteu-ho per ampliar el radi d'acció. Pujar a la muntanya ja no fa tant de pal, oi? Doncs que tampoc us en faci aventurar-vos per altres barris. Al cap a i a la fi, una de les gràcies de córrer per la ciutat –sols o en companyia– és observar-la i conèixer-la. Cada vegada hi ha més opcions per fer-ho, com 360º Running Barcelona una associació de barcelonins que organitza 'running tours' allunyats dels circuits turístics típics. Gràcia, de plaça en plaça Els graciencs estan molt orgullosos del seu barri, i no és d'estranyar: poques coses se li poden retreure a la Vila. Però una de les que falla és la dificultat per poder-hi córrer amb placidesa. Entre l'aglomeració de gent, les voreres estretes i el trànsit feixuc, es fa complicat trobar una bona ruta. És per això que, sovint, la gent del barri baixa a Barcelona –l'argot local és etern– o puja cap a la muntanya per fer un bon entrenament. De tota manera, amb una mica d'esforç també és possible córrer amb gràcia. Concretament, per les seves places. Quan parlem d'esforç, és clar, no és per la dificultat del terreny, més aviat pla, sinó perquè us haureu d

  • Esports
Botigues de bicicletes
Botigues de bicicletes

Per sortir a pedalar cal una bona bicicleta. Us expliquem tots els secrets El més vist Barcelona gratis! Sortir sense gastar Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Equipaments culturals gratuïts Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals. Palau Robert El Palau Robert va ser construït entre el 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb tres sales, un espai per a concerts, el Centre d’Informació de Catalunya, una oficina de turisme de la ciutat, una llibreria i jardins oberts al públic. Espai Cultural Obra Social Caja Madrid

Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
10 rutes en bici
10 rutes en bici

10 rutes de diferents dificultats per recórrer la ciutat en bici El més vist Barcelona gratis! Sortir sense gastar Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Equipaments culturals gratuïts Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals. Palau Robert El Palau Robert va ser construït entre el 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb tres sales, un espai per a concerts, el Centre d’Informació de Catalunya, una oficina de turisme de la ciutat, una llibreria i jardins oberts al públic. Espai Cultural Obra Social Caja Madrid Està a una

  • Esports
Clubs de corredors
Clubs de corredors

Grups d’entrenament organitzats, colles d’amics que es reuneixen cada setmana i fins i tot algun que combina les dues coses! Amb el bon temps, els runners de fulla perenne veuen com se'ls uneixen els que ara troben més força per vèncer la mandra i els que ja tenen urgències per agafar la forma de cara a l'estiu. Cadascú al seu ritme. Per a molts, la Cursa dels Bombers és una cita ineludible i, fa anys, aprofitaven els entrenaments organitzats per Nike abans i després del gran dia, els concorreguts Start2Run. Resulta, però, que des d'Oregon van decidir que els interessava més portar-ho tot cap a la seva xarxa social, Nike +. Això va deixar orfes, de sobte, un grup de corredors de la ciutat. Eren una seixantena quan, el juliol de 2008, van posar-se d'acord amb la seva entrenadora, l'exolímpica María Luísa Muñoz, per continuar pel seu compte. Així va néixer Run2Live, el club popular per excel·lència. Al darrere no hi ha cap cadena de gimnasos ni cap marca comercial. Només el grup de corredors que el va fundar. I està obert a tots els nivells, no només a maratonians –el president, l'Ángel Alonso, encara s'ha d'estrenar en els 42 quilòmetres–. Associació sense ànim de lucre, Run2Live organitza quatre sessions d'entrenament per setmana: dimarts (14.30 h i 19.30 h), dijous (19 h) i dissabte (9.30 h). Es troben al Passeig Marítim de la Barceloneta i, normalment, des d'allà enfilen cap al Parc de la Ciutadella. Perquè tothom es trobi còmode, sempre tenen dos o tres entrenadors a mà pe

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat