Beach Tennis a Barcelona

“A diferència del tennis, el beach tennis no és un esport lateral, és frontal. La pala s’agafa amb empunyadura continental: com si fos un martell i anessis a clavar un clau! A més, la posició d’espera és amb les cames lleugerament flexionades i la pala força amunt, a l’altura dels ulls”, ens resumeix l’Alba Gamell, entrenadora de Beach Tennis Barcelona i número 1 d’Espanya. Ella ens guiarà en una sessió d’introducció gratuïta que el club organitza el primer dissabte de cada mes a la platja de la Barceloneta: l’Open Day, un matí de Beach Tennis per la cara i en bona companyia. Són uns 30-40 minuts on amb Gamell a una banda de la xarxa i nosaltres a l’altra, ens ensenya l’abc de l’esport: a agafar la pala i colpejar, a jugar de drive i de revés o a atrevir-nos amb l’smash i el servei.

Amb els bàsics al cap, l’Alba ens proposa un clàssic: un rei de la pista. Els 8 conillets d’índies que avui debutem diem sí i, per parelles, juguem punts mentre rotem fins a esgotar totes les boles del carro. Després, volem sols: en les pròximes tres hores podem jugar a beach tennis en una de les pistes que el club munta cada dissabte a la platja de la Barceloneta de forma totalment gratuïta.

“Som un club obert. La nostra filosofia és apostar perquè l’esport sigui popular i el pugui practicar qualsevol persona. Què algú està per la platja i ens veu? Doncs el convidem a provar! Al final, volem fer-nos grans i donar a conèixer l’esport. Per això, també organitzem l’Open Day i tenim quotes de socis molt assequibles”, explica l’Alba. Des del club, fa més de tres anys que treballen a la sorra de Barcelona, una ciutat que senten que no aposta com ho hauria de fer pels esports de platja. De fet, ells, es veuen obligats a muntar i desmuntar les pistes cada dia. Ara, col·laboren amb l’Espai de Mar i aposten per programar classes grupals o individuals durant tot l’any a peu de platja per nens i adults. “A més, aquest any estrenem un servei nou: els socis poden venir a buscar la pista i muntar-se-la ells mateixos. Hem fet un vídeo-tutorial perquè sàpiguen com fer-ho. Així, no han de dependre de nosaltres i poden venir més dies a jugar”, afegeix Gamell.

Si sou uns cracks del tennis no penseu que ho teniu tot fet. S’ha de fer un canvi de xip perquè la sorra i la tècnica del beach tennis els allunyen l’un de l’altre. Amb uns 70 socis, no tenen un perfil concret: hi ha de tot, alguns que vénen del pàdel i del tennis o d’altres que mai han practicat esport. “Potser el que tenen en comú la majoria és que els hi agrada la platja”, confessa l’Emma Sandoval, responsable de comunicació del club. Ella va ser una de les primeres a jugar oficialment a beach tennis quan encara pocs sabien que existia aquest esport. “Jo no sé jugar a tennis. Jugava a les pales i un dia vaig descobrir el beach tennis i em vaig dir: “és el meu esport ideal! En parella, a la platja... vaig provar-ho i no he deixat anar la pala. Em vaig comprar una pista i jugàvem amb quatre amics. Quan jo vaig començar no existia res semblant al que és ara el nostre club, no hi havia entrenaments, era tot autodidacta. Ara, a a escala europea ha crescut moltíssim”, recorda Sandoval.

De fet, ha estat en els darrers anys quan el beach tennis ha fet un pas endavant a casa nostra adoptant una metodologia que, pràcticament, tothom segueix. “Fa un parell d’anys que han començat a aparèixer més campionats i més jugadors preocupats per crear aquesta metodologia d’entrenament i per treballar pel futur”, remarca Gamell.

Un dia de beach tennis és com una immersió en un estil de vida totalment connectat a la platja. És agafar la pala, jugar però, també, aprofitar per dinar sobre la sorra i remullar-te a l’aigua. “És un esport que tinguis el nivell que tinguis t’ho pots passar bé.  És pels que volen competir però també pels que simplement busquen passar una bona estona i hi ha molt bon rotllo. El que més costa és el desplaçament sobre la sorra, que exigeix físic i la meteorologia però, al final, tu et poses el teu ritme”, diu Sandoval.

Per les classes i els Open Days de Beach Tennis Barcelona s’hi passen nens que gairebé no aixequen un pam de terra fins a madurets amb ganes de fer esport i viure la platja. “Fa uns anys teníem una jugadora de 70 anys que havia estat futbolista del Barça!”. Els imprescindibles per poder jugar? Sorra, raqueta –escarpins si la sorra crema- i un espai. “La nostra idea també és aquesta, crear un espai on practicar aquest esport, perquè no és fàcil trobar-ne”, conclou Sandoval.