Com posar-se en forma jugant a PokemonGo per Barcelona

És bàsic. Si voleu jugar i convertir-vos en mestres Pokémon sense fer trampes –aka descarregar-vos un falsejador de GPS- heu de caminar tant com pugueu. Per què? Primer, per caçar Pokémons. Alguns els podreu capturar des de casa però si voleu arribar a fer-vos amb tots els que diuen que hi ha disponibles, haureu d’aixecar el cul de la cadira. Un consell? Consulteu el Pokéradar o pregunteu a amics pokéfans on trobar els que us faltin. Prop del Parc del Poblenou teniu un Gyarados, a Josep Tarradellas s’han vist Charizards, a tocar de la Ciutadella s’hi passeja algun Abra i al Park Güell es diu que hi viu un Wartotle. Als EUA, Nick Johnson va ser el primer a capturar tots els animalons disponibles. Ho va fer caminant 12 km diaris durant 17 dies. Aneu fent camí, perdreu un bon grapat de calories!

Pokeparades, gimnasos i pokémons. Si busqueu un lloc on hi hagi un bon assortit d’aquestes tres coses... deixeu-vos caure pels parcs de Barcelona. Els típics: la Ciutadella i el Park Güell, però també, d’altres més ‘perifèrics’ on hi ha premis grossos. El Turó Park, amb Psyducks i nou pokeparades, el de Pedralbes, amb prop de 20 punts on fer-vos amb pokeballs o el Parc del Centre del Poblenou on s’ha caçat algun Electrabuzz i un parell d’Shythers. A més, hi trobareu bastants companys de fatigues amb el mateix objectiu que vosaltres. No patiu, és bo! Diu la llegenda que com més gent, més pokémons, més punts d’experiència i més facilitat de pujar de nivell. De fet, podeu ajudar-vos i compartir Cebos. Eing? Una eina que es pot utilitzar a les pokeparades, que atreu pokémons durant 30 minuts i de la que es pot beneficiar qualsevol jugador. Si veieu pètals roses volant al seu voltant, és que algun amic pokefan n’ha llençat un! Va, comenceu a redescobrir la ciutat de parc en parc, se us posaran els turmells ben forts.

A banda dels mòduls Cebo també hi ha un altre regalet que compleix una funció similar i que farà les delícies de tots els caçapokemons: l’encens. Com s’aconsegueix? A les poképarades. Camineu i busqueu punts on aconseguir-ne i un cop en tingueu... deixeu anar les càpsules. Durant 30 minuts se us acostaran tots els bitxos que hi hagi per la zona, normalment uns 6. Vaja, que haureu d’estar sí o sí mitja hora amb l’app encesa i caçant, caçant, caçant... Els mandrosos ens direu que això és ideal per la feina: llanceu l’encens i, asseguts al mateix escriptori, vinga a caçar. Fora, fora! El botí serà molt més gran si l’activeu en un parc o si l’useu per atreure aquell pokémon que se us resisteix i que us han dit que dorm a dalt de tot del Tibidabo. Així que res d’aturar-vos!

Són la nineta dels nostres ulls. Els ous pokémon són el millor invent del segle i ens estan convertint en fondistes gairebé professionals. 2, 5 o 10 km. Són el que us tocarà caminar segons l’ou que vulgueu incubar per fer néixer una bestioleta ben maca. No fem broma! Al proper que us titlli de sedentaris per ser gamers... ensenyeu-li el vostre pokedex i presumiu de kilòmetres sumats (i suats). Els ous els trobareu a les pokeparades i un cop els activeu i us poseu a caminar... encreueu els dits perquè l’animaló que s’hi amagui sigui un Farfetch’d, un Kangaskhan o un Taurus. Per què? Si us voleu estalviar un viatge a Àsia, Oceania o Amèrica, incubar-los en un ou serà l’única manera de trobar-los. Són autòctons d’aquelles zones. Això sí, vigileu amb la bateria –i les dades- del mòbil!

Són com un tió de nadal. De poképarades n’hi ha una pila i el més segur és que en tingueu més d’una a prop de casa. Ara, un cop collides les pokeballs i altres regals que s’hi amaguin haureu d’esperar una estona per tornar-hi a picar i que us caguin més coses. Teniu dues opcions: fer una taula d’exercicis amb squats, flexions i salts mentre compteu els minuts perquè se us torni a activar la parada; o caminar, i anar a buscar una altra. El millor? Que moltes s’amaguen en escultures, botigues mítiques o edificis històrics que potser encara no havíem descobert. Vaja, que amb un pidgey i una gorra posada podreu fer turisme a la vostra pròpia ciutat!

Esteu fins als -PIIIIP- de què us surtin nidorans, rattatas, zubats, doduos i pidgeys? No esteu sols, nosaltres també. Ara, controleu els nervis, no passeu d’ells i seguiu caçant-los. Capturar-los és fàcil i us pot portar a ser un mestre pokémon. Com? La cosa és que per evolucionar un rattata necessitareu caramels específics de la seva espècie, que trobareu cada vegada que en captureu un del mateix tipus. Vaja, que si teniu 20 rattatas serà més fàcil que convertiu a un d’ells en Raticate.

La paciència és la mare de la ciència. Recordeu tot allò que heu treballat a les sessions de meditació: busqueu la pau, la tranquil·litat i l’autocontrol al vostre interior. Poseu-vos en situació: més il·lusionats que mai comenceu a jugar i us apareixen tres pokémons. No els caceu, passeu d’ells. Com??? No estem bojos. Si sabeu esperar, el quart animaló que faci acte de presència us farà infinitament feliços: és en Pikachu. És taaaaaaaaan mono.

Ara que ja teniu al vostre estimat Pikachu, aprofiteu la paciència i l’autocontrol que heu demostrat per seguir reprimint les vostres ànsies de provar totes les opcions de PokemonGo. Sobretot, penseu en el futur i feu un pensament abans de potenciar els primers bitxos amb 10 o 20 de PC que caceu. Estareu llençant municions. La millor estratègia és ser com una formiga: caçar, entrenar i pujar de nivell. Com més en tingueu, millors seran els pokémons –i amb PC més elevat- que es creuran en el vostre camí.

La idea de poder trepitjar per primer cop un gimnàs pokémon us farà donar el màxim de vosaltres mateixos per arribar el més aviat possible al nivell 5. N’hi ha d’amics i d’enemics. Segons l’equip que trieu a uns hi entrenareu i hi guanyareu punts d’experiència i, als altres, haureu de lluitar per derrotar el líder i fer-vos amb l’espai. Sigui com sigui, posareu molt en forma el dit polze i estareu preparats per participar en la propera competició de lluita de polzes internacional. Que sigui olímpic aviat!

Instint –groc-, valor –vermell- o saviesa –blau-. El primer cop que entreu a un gimnàs us faran triar. Si presumiu de valents, uniu-vos als grocs. Són els Astèrix de Pokémon. No sabem si és per la mala sort que se li atribueix al color o què però la majoria de jugadors triem vermell i blau i a Barcelona predominen els gimnasos blaugranes. Vaja, que us passareu el dia lluitant i haureu de patejar-vos tota la ciutat per trobar algun centre amic on entrenar. Ningú ha dit que seria fàcil!

Primer l’opció econòmica. Si Barcelona se us queda petita, agafeu la bici i visiteu rodalies. Segur que a cop de pedal trobareu noves espècies que encara no s’havien creuat amb vosaltres a territori barceloní. Un sevillà, Joaquin Vázquez, va fer més de 256 km sobre dues rodes per caçar –atenció- 7.200 pokémons. També, podeu optar per aprofitar el viatge d’estiu a Califòrnia i mirar que s’hi cou. Potser, amb sort us creueu amb un Taurus.