Consells per córrer a l’hivern a Barcelona

Agenda i rellotge a punt? La Jes opina: "L’horari ideal és al migdia, però, evidentment, no està a l’abast de la majoria de la població, que a aquelles hores treballa. Hauríem d’intentar, doncs, no sortir ni molt tard ni molt d’hora que és quan la sensació de fred és més gran", diu. Vaja, que si us poseu les vambes al matí, feu-ho a partir de les vuit i si és al vespre, no més tard del toc de queda!

"Imprescindible, guants". Si us pregunteu quines parts del cos hem de protegir més del fred, la resposta és clara: mans i peus. I, també cal un mocador per tapar bé el coll. "Hem de sortir a córrer com si fóssim una ceba". És a dir, capes, capes i més capes. "Lleugeres, això sí!". Una bona opció, diu la Jes, és portar una samarreta tècnica de màniga curta i, a sobre, una de llarga que ens puguem treure quan tinguem calor: "Ens la lliguem a la cintura i llestos!". Això sí, si abans de sortir de casa notem que fa vent, la solució és fàcil: "un paravent".

La foscor ve de la mà de l’hivern. Al matí, el sol ens saluda cap a les vuit i a la tarda, abans de les sis ja s’amaga. No us angoixeu! Podeu optar per rutes ben il·luminades: "La zona del front marítim, a tocar de les torres Mapfre, és una de les millors opcions. Està ben il·luminada i podem fer carrera continua sense trobar-nos amb semàfors. Una altra opció és la Diagonal, des de Francesc Macià i acabant al Parc de Cervantes, on també hi ha llum. A més, sempre podem anar a la Ciutadella on més o menys també es veu bé. Si no, sempre ens quedarà córrer pels diferents carrers de la ciutat, on trobarem fanals però, això sí, també semàfors, trànsit i encreuaments de carrers. Pels que els hi agrada córrer prop de la muntanya, el millor és acostar-se fins al Passeig de les Aigües o Collserola, però sempre amb frontal", explica Bonet.

Això no és cap secret, és bàsic. Escalfar-se sempre és importantíssim. A l’hivern, encara més. "Hem de fer un bon escalfament, primer amb exercicis de mobilitat articular i després un rodatge d’uns 10 o 15 minuts, depenent del tipus d’entrenament que ens hàgim proposat fer a continuació. Així és com la musculatura entrarà realment en calor i evitarem lesions". Fet l’escalfament, si us toca entrenar fent sèries, escolteu una recomanació més. Entre una i altra, que la recuperació no es basi a estar dos minuts aturat: "Feu un trote molt suau, una recuperació activa. Com si estiguéssim aturats, però fent el mínim perquè no ens baixi tant la temperatura".

Buscant per la xarxa, vam trobar un guru que deia que la solució a tots els mals que ens portés el fred era... respirar pel nas, perquè si l’aire entra per allà, s’escalfa abans d’arribar-nos a la gola. "La teoria està molt bé, però si fas un exercici que requereixi cert esforç, si només respires pel nas, no podràs fer-ho. Una opció és tapar-te nas i boca amb un mocador. Així, l’aire no entra tan de cop ni tan fred", ens aconsella la Jes. Ara, amb les mascaretes, tot canvia una mica i poden ajudar.

Què passa? Doncs que la temperatura és més baixa, suem menys i ens pensem que això de la hidratació és només cosa dels estius... Mentida! "No tenim la sensació que necessitem hidratar-nos, però el cos ho necessita igualment. Estem fent exercici, suant i perdent sals minerals. Encara que no tinguem la necessitat de beure, ho hem de fer". Ah, i un apunt més: si pel que sigui un dia el món es torna encara més boig i ens trobem amb temperatures més fredes que les de Sibèria... caldrà augmentar la ingesta de calories!

Acabeu l’entrenament, us poseu a xerrar i enfileu el camí del metro, la moto, etc. per tornar a casa. Ep! Abans, feu un canvi de muda. "Just quan s’acaba l’entrenament és molt –molt!– recomanable canviar-te la capa que portes tocant-te el cos perquè està humida i, ràpidament, la suor es refreda i, llavors, és quan et refredes perquè t’entra el fred al cos". Entès!