Coses que us han passat si sortiu a córrer per Barcelona

Beneïts i odiats semàfors. Amb ells tenim una relació d’amor-odi molt profunda. El dia que anem a bon ritme i ens sentim capaços de trencar tots els nostres millors registres... el llum vermell no ens deixa en pau. En cada pas de zebra hem d’esperar-nos una eternitat fins que canvia a verd i ens deixa creuar. Ara, en aquelles sortides en què anem amb la llengua fora i desitgem que un factor extern ens obligui a aturar-nos uns segons –així no ens sentim culpables-, el semàfor ens gira l’esquena i llueix sempre verd.

Fas un esport titànic i et lleves a les sis perquè a les 6.30 h del matí has quedat a Joanic. T’has deixat convèncer per la boja de torn que, ara, vol sortir a córrer a primera hora del dia. Comenceu a pujar pel carrer de Pi i Maragall i la idea és entrar al Parc de les Aigües. Mec! L’estan acabant de posar a punt i encara no és obert. Toca redibuixar la ruta. Avui per un parc tancat però un altre dia per un carrer en obres, una àrea en rehabilitació... En aquest cas, encara ho salveu perquè els Búnkers són a tocar i són una preciositat.

Esteu a punt de posar punt final a la sortida del dia, sou a un pas de casa i... mireu l’Strava i us marca que porteu 9,9 kilòmetres. Fa una mica de rabieta, no? Nosaltres, sempre que veiem un 5,9; 6,9; 7,9; 8,9; 9,9... Ens tornem a posar en mode córrer i fem uns metres més per arribar a la xifra rodona. Millor, no? Sembla una ximpleria però fa més il·lusió i ens demana, només, un darrer sprint final.

Va, no sigueu tímids. Ara ens direu que mai heu creuat mirades amb altres corredors. Mentida! A la zona del front marítim us en podeu fer un fart. I la cosa se’n va de mare quan, casualment, opteu per fer i desfer el mateix camí i ell o ella opta per la mateixa opció. Vaja, us veieu dos cops en una única sortida. D’acord, aneu suats, vestits d’esport... però ja sabeu que teniu una cosa en comú: us agrada córrer i fer esport. Definitivament, esteu predestinats. Ara només falta que l’Strava tingui l’opció de 'match' com el Tinder i que comencin a caure els casoris 'runners'!

En el cantó oposat al flirteig està el fet de trobar-te a qui menys t’esperes i menys et ve de gust veure quan vas fet un nyap per la Diagonal. Vermell, mig ofegat, amb cara desencaixada i... pam! El teu cap, el teu ex, el sogre... Digueu-li com vulgueu però és aquella persona amb qui no desitgeu trobar-vos mai pel carrer i menys quan sortiu a córrer. Un consell: no us atureu a xerrar. Saludeu amb el cap i seguiu el vostre camí. Si no, us trobareu en aquella situació incòmoda de veure-us obligats a fer-li dos petons sent conscients que feu pudor i aneu suats.

Què maca és Barcelona i què bonic és córrer pel centre. Bonic sí però fàcil... no gaire. Sumar kilòmetres pel Born, Plaça Catalunya, les Rambles o, fins i tot, Gràcia pot convertir-se en un malson. Si hi ha dies en què ja és difícil caminar-hi, imagineu-vos corre-hi. Centenars de persones i cotxes us complicaran una mica la vida. Haureu d’entretenir-vos esquivant obstacles pel camí i arribareu a casa dient-vos: mai més vinc a córrer per aquí. Però hi tornareu perquè Barcelona... és tan maca.

Unes sèries pel Parc de la Ciutadella, una ruta per la part antiga de Sarrià, un passeig per les Aigües, una mica de trail per Mundet o Sant Pere Màrtir... i se’ns dibuixa un somriure. Abans, durant i després. Pel paisatge, pel terreny, per les pujades o per les baixades. A mesura que avancem ens omplim d’energia, respirem i quan posem el fre només fem que pensar en el pròxim dia que podrem repetir experiència. Es tracta de córrer però, al final, és molt més que això i ens encanta.

És el pitjor enemic. Avui toca córrer però ens entretenim més del compte a la feina, parem a comprar al súper, truquem a aquest i a l’altre i, tot i això, arribem a casa i ens posem la roba d’esport i diem als companys de pis: sí, ara me’n vaig a córrer. Mmm, però fa una mica de fred –o de calor-, plou, tens la regla, estàs constipat, el teu company de running s’ha rajat a última hora... Excuses en trobareu a cabassos. Oblideu-les, poseu-vos les vambes i sortiu de casa!

Aneu a 5:02 el kilòmetre, amb els cascos posats i escoltant en bucle Crystal Fighters. Pletòrics i feliços i, de sobte... zasca! Se us espatllen els auriculars i us heu quedat sense música. O heu tirat d'Internet per escoltar la ràdio i se us acaben les dades a mig camí. O opteu per un podcast i no fan més que sortir-vos anuncis. Abans de córrer, si necessiteu sentir una bona melodia a les orelles, prepareu-vos bé el material musical!

Si sou dels que opteu sempre per les mateixes rutes i sortiu en dies i hores fixes, segurament, teniu ben localitzats els que fan com vosaltres. Entre ells, estem 100% segurs que n’hi ha un que us fa la guitza i mira de superar-vos, anar per davant vostre o, fins i tot, doblar-vos. És la salsa de l’esport, no? És un picat i, en realitat, gràcies a ell, entreneu amb un punt més de motivació.

Us ho confessem. Ara ens és totalment impossible sortir a córrer sense engegar l’Strava. És imprescindible prémer el 'record' just abans de fer el primer pas. Ha de quedar constància de tot l’esforç què fem. Ens ajuda a saber quants kilòmetres registrem a la setmana, quins temps ens movem, com millorem... i ens permet passar-los la mà per la cara als amics i coneguts que ens segueixen.

Per fi. Ja estàs corrent i pots centrar-te només en tu i en el teu ritme, les teves sensacions i desconnectar durant una estona del dia a dia. Ep, però... ho notes oi? No hi pensis, va! És impossible. Ja se t’ha ficat al cap que necessites anar al lavabo i per molt que facis treball mental cada vegada en tens més ganes. Assumeix-ho l’abans possible i fes un pit-stop a algun local que valgui la pena. Demana una aigua i fes via cap al WC.

Participar en una cursa a Barcelona és tota una experiència. Sobretot si opteu per algunes de les més mítiques: la de El Corte Inglés, la Jean Bouin, la de Bombers o la dels Nassos. A nosaltres sempre ens passa el mateix: sortim a la cua i caminem dos kilòmetres fins a creuar la línia de sortida. Així, mai aconseguim baixar dels 50’ en 10k i sortim, sempre, des de l’últim calaix.

És la paraula de la discòrdia. Té més detractors que fans. No us atreviu a definir-vos mai com a runners perquè se us tiraran a sobre. Digueu que us agrada córrer i feu-ho amb la boca petita perquè a mesura que augmentem, també guanyem en número de 'haters'. Ho heu notat? Ara sembla que pel fet de córrer ja li feu ràbia al món!