El Barça, a favor o en contra? Fight!

És fàcil carregar contra el Barça, i crec que la gent que segueix un equip de futbol mogut per l’odi cap a un rival té arguments empastifats d’enveja. Però no combrego amb el vessant polític i empresarial del club. No obstant això, el defenso perquè m’ha donat molts moments de felicitat i per respecte al meu avi, un avi de cigarreta Farias als llavis i pin de l’escut de Barça perenne a la jaqueta, que de ben petita em portava al camp i on gràcies a ell vaig conèixer el Dream Team i el seu estil de joc que va meravellar el món.

El Barça és més que un club –té un potent planter de jugadors, escoles de futbol repartides per mig món, les accions solidàries promogudes per la Fundació del Barça i d’altres a les quals donen suport...– però, si parlem del Barça en termes esportius, els números i els noms també hi juguen a favor. Kubala, Neeskens, Zubizarreta, Cruyff, Guardiola, Bakero, Koeman, Xavi, Guardiola, Iniesta, Puyol, Messi... i així fins a l’infinit. I és que un bon equip és, principalment, bons jugadors i bons resultats, i d’això anem sobrats.

Sovint em pregunten per què no soc del Barça. Què em fa ser tan estrany, deslleial i atípic. La resposta és senzilla: no hi ha res del Barça que m’agradi. No m’agrada el seu passat, un club d’origen estranger fundat per un empresari suís. No m’agraden els seus autoproclamats valors: té tots els presidents des de la democràcia imputats. Venera defraudadors com Messi, Neymar i Mascherano, i es deixa patrocinar per Qatar, un dels països que més vulneren els drets humans del món.

No m’agrada la seva manera d’estimar Catalunya, menyspreant la Copa Catalunya. És l’única que tenim a casa nostra i hi envia a jugar el segon equip, any rere any. No m’agrada el suport que rep de les institucions públiques, que mai amaguen el seu fervor culer. Fins i tot l’alcalde Trias va dir que “tenir un gendre de l’Espanyol seria una desgràcia” (sic)! Alguns catalans, encara que som minoria, estimem els valors d’altres clubs. Per això estic enamorat de l’Espanyol, “un club català de futbol”. I puc dir que formar part de la meravellosa minoria perica és... l’hòstia!