El Sant Pau un gimnàs social

“En situacions de vulnerabilitat, tenir un espai on pots accedir i normalitzar la teva situació és molt important. Portem 75 anys al barri i complim una funció social fora de dubte. Només per això, el Sant Pau ja té sentit, pel que som no podem deixar d’existir però en el context actual d’expulsió de veïnes del Raval, encara menys”, ens explica l’Ernest Morera, portaveu del Sant Pau. La llista de projectes socials que impulsa el gimnàs segueix i s’engreixa amb l’objectiu d’ajudar a les persones més vulnerables i adaptar-se a la diversitat del barri. Treballen amb diferents col·lectius amb convenis formals amb l’A.C.A.T.H.I (Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants) però, també, tenen acords no signats però igual d’importants amb el Sindicat Popular de Manters. Ara, també, treballen amb els nens que inhalen cola i els hi obren les portes del Sant Pau. “Som necessaris perquè cobrim una funció social que l’ajuntament no pot cobrir. Quan una persona té un problema, primer ha de superar la por d’admetre que el té i quan arriba a l’ajuntament ho fa molt tocat. Nosaltres ens assabentem dels problemes a la barra del bar. Ens arriben les coses i, tot i les nostres limitacions, els hi oferim un espai sa, on reconstruir-se. L’esport pot ser una eina d’integració social”, diu Morera.

El Sant Pau té ja 75 anys de vida però en aquest 2017 ha celebrat una victòria. Després de lluitar durant més d’un any contra l’amenaça de desnonament per part de la propietat, ara pot celebrar que la seva tasca social i esportiva està garantida per un mínim de tres anys i mig més. “Tenim fins el 28 d’abril per pagar 16.000 euros i el 30 de juny, l’Ajuntament ha d’haver comprat l’edifici que correspon a la part de darrera del gimnàs que també pertany als propietaris. Hem posat en marxa una campanya de goteo per aconseguir els diners”, explica Morera. Així, l’acord permet a la Cooperativa Gimnàs Social Sant Pau SCCL seguir gestionant l’espai fins el 2020 i inclou la compra del bloc del carrer Reina Amàlia per part del consistori, que es destinarà a habitatge social. “L’objectiu, però, és que tot passi a ser municipal. Una de les lluites era evitar que s’hi fes vivenda de luxe. L’Ajuntament s’ha reservat també dret de tanteig i retracte per tenir prioritat de compra sobre l’edifici que ocupa el gimnàs al 46 de la Ronda Sant Pau així que, tot i que és difícil i s’haurà de seguir apretant, s’aconseguirà”. El Sant Pau ha arribat fins aquí després de néixer al 1940 com a banys públics i passar per diferents mans fins que, al 2012, davant la fallida del centre, els treballadors van comprar el gimnàs assumint els deutes. Tot i remuntar, la pujada de l’IVA i dels consums els va portar a una situació extrema i es van organitzar per passar de SL a Cooperativa sense ànim de lucre. Ara comencen a veure la llum.

Una sala de boxa amb alguna gotera però amb un parquet d'estrena recent; sauna; piscina per natació i classes i jacuzzi; una sala de màquines, una d'activitats dirigides on s'hi fa de tot i, a l'entrada, el bar. "L'ambient és molt familiar. Els socis se senten com a casa. Alguns fa molts anys que vénen. El tracte és de tu a tu, no són números. Els coneixem a tots pel nom: a la Pepita, al José, al Juanito...", ens diu la Teresa quan ens ensenya les instal·lacions. "Tenir 75 anys ens fa estar integrats a la zona molt per sobre de lo normal", afegeix Morera. Al Sant Pau molts veïns hi van aprendre a nedar i és un referent a un barri que s'ha mobilitzat per salvar-lo: el Sant Pau seguirà sent més que un club i adaptant-se als seus veïns: "El Raval està format per un 43% de població migrada dels quals, un 62% freqüenten el gimnàs. Gent sense sostre, avis i àvies de sempre, socis i sòcies de més de 20 anys, persones trans, gent amb pocs recursos, 'el pitjor del raval' s'atreveixen a dir alguns. Per nosaltres és un orgull i de la manera més normal el Sant Pau fa sempre els canvis perquè tots se sentin còmodes i inclosos", conclouen.