Esgrima històrica a Barcelona

“No només agafem espases i les movem. Mirem històricament com ho feien, seguim els tractats... hi ha molt per rascar. Fem tornejos, fem combats però el més important és acostar-nos a com ho feien els nostres avantpassats. L’objectiu no és només sumar punts i prou”. Vaja, en comptes de dir que fan un esport amb un reglament orientat a la competició, ells diuen que fan un art marcial, una activitat física on utilitzen les armes acostant-se el màxim possible a com s’utilitzaven a l’Edat Mitjana o al Renaixement ens diu Salvador. Estudien, entrenen, lluiten... i descobreixen una pila de coses. Anem per parts? “Al segle XV eren antics però no tontos!”, salta l’Oriol. Amb unes classes d’esgrima antiga s’aprèn, per exemple, que en aquella època hi havia molta tècnica i que les armes eren molt menys pesades del que podem pensar. “Una espasa llarga pesa un quilo i mig. No ens ho inventem! Ens interessa aconseguir i utilitzar repliques que s’assemblin el màxim a les dimensions i pesos d’aquells segles”, remarca l’Oriol. Esborrem ja del cap la idea de que a l’Edat Mitjana lluitaven sense cap!

La sala Duo Bellum està gestionada pel Robert Usach, instructor de l’ACEA i principal impulsor del projecte. Aquí treballen sobretot amb l’espasa llarga i la ropera. La primera ens connecta amb el segle XV i la segona el XVII: “És una època on es passa del que coneixien com l’art de les armes a la ciència de les armes. Ja no només interessa tenir bona tècnica sinó que s’analitzen les distàncies, la força... Ens trobem amb textos molt basats en la filosofia i la geometria”, explica l’Oriol. Imagineu-vos-ho, amb cada sessió d’esgrima antiga fareu un autèntic màster en història. Molts s’acosten a la disciplina precisament per això, perquè tenen interès en l’edat mitjana, el segle d’or... De fet, en l’únic en què fan concessions a nivell històric és en l’equipament: “A diferència d’ells, nosaltres no podem assumir certs riscos (riu). Anem amb protecció moderna i amb el cap ben protegit!”. Però, és perillós? ‘Fem combat, sí; donem cops, sí; però sempre ho fem amb control, sabent que som amb un company i tenint en compte que no cal donar un gran cop, amb tocar és suficient”, apunta Salvador. De fet, penseu-hi una mica: si ens ajustem a com lluitaven abans, quan les armes estaven fetes per ferir, amb un simple contacte la feina està feta!

La combinació història, espases i art marcial us convenç? Doncs podeu acostar-vos a provar-ho quan vulgueu. L’ideal? Fer-vos amb un pack d’iniciació que dóna accés a quatre classes bàsiques d’espasa llarga o ropera per només 22€. “Amb això ja aprens el mínim per passar a sessions normals i no anar perdut”. A més, ara també fan classes pels petits a partir dels deu anys! Si agafeu per primer cop una de les espases veureu que a les sessions intenten treballar alguna tècnica o principi, explicar-lo i fer exercicis pràctics per assolir-lo. Començareu a poc a poc, i quan tingueu un pel de gràcia provareu amb un combat lent i anireu posant-li una mica més d’intensitat a mesura que guanyeu experiència. Ep, i com es puntua en un enfrontament? “Els dies d’assalt lliure, d’entrenament, és més relaxat però en campionats la idea és fer puntuacions d’1 a 3 per cada cop. Qui rep 3 punts perd i si els dos sumen 3 perquè es toquen a la vegada, els dos perden!”, diu l’Oriol. “Valora-ho com si fos una ferida real: estocades en tors i cap seran les que comptin més”, afegeix en Ferran Marlet, instructor també d’esgrima antiga.

A Catalunya són uns 150 els que practiquen aquesta disciplina que va començar a moure’s al nostre país ara fa només 20 anys. Les referències? El nord d’Europa i els Estats Units. Ara, en els últims 5 anys han viscut un boom. Per Joc de Trons i derivats? “Crec que més aviat és gràcies a les xarxes socials. Abans la gent ens buscava i ens trobava. Ara ens veuen sense ni buscar-nos”, conclou l’Oriol. Els deixem practicant i marxem cap a casa després de viatjar en unes poques hores uns quants segles enrere i ens preparem per veure i escoltar en bucle el clip ‘Fent amics’ dels Renaldo & Clara. Hi surten espases llargues, roperes, l’Oriol, el Ferran i companyia!