Esquaix a Barcelona

L'Esportiu Rocafort funciona des del 1991 i compta amb set pistes d'esquaix al centre de Barcelona. Són unes 200 persones les que dia a dia reserven pista per gaudir d'aquest esport de raqueta. La majoria dels socis ja vénen amb alguna base però el centre ofereix, també, cursets d'iniciació, de perfeccionament o classes particulars. "És un dels esports més complets. Quan comences, al principi cansa moltíssim. Hi ha canvis de ritme continus: ara has de córrer ràpid, després lent, acostar-te, allunyar-te... i la pilota es colpeja amb molta força", diu Montero. De fet, el primer que us sobtarà és descobrir que la piloteta de l'esquaix pràcticament... no bota! A mesura que se la colpeja, s'escalfa i bota més i quan comenceu a dominar una mica l'esport veureu que és una de les pilotes que agafa més velocitat del món de l'esport. "Després de la del golf, és la més ràpida!", remarca el Juanjo.

Quan proveu la raqueta comprovareu que és lleugera i que té forma de llàgrima. "Si fos el teu monitor, el primer que t'ensenyaria és a agafar-la bé: has de fer una 'V' amb els dits" ens diu el Bernat Serna. Ell és un dels jugadors més joves del club i ja és subcampió d'Espanya de la seva categoria. Entrena tres dies a la setmana i porta l'esquaix a l'ADN: li ve de família, vaja! "Prefereixo entrenar que jugar campionats. Als entrenaments és quan aprenc més coses noves. L'esport m'encanta perquè has de córrer molt i córrer m'agrada", diu Serna.

Amb en Bernat i en Jesús al costat seguim amb la nostra iniciació a l'esquaix. Un cop tenim la raqueta a la mà, Montero ens explica que el més important, al principi, és aprendre a estar ben col·locats a la pista i a guardar la distància amb la pilota. "A més, a l'esquaix els cops es donen de costat i, tant en el revés com en el drive, la mà lliure també intervé, ha d'acompanyar el moviment". D'entrada es fa difícil però és després d'uns quants dies de jugar, jugar i jugar que s'automatitza i surt sense pensar. "En realitat, si jugues per passar-t'ho bé és un esport en què s'aprèn ràpid". La pista és com un frontó però en petit i totalment tancada. Això, si, la 'paret' on s'ubica la porta és de vidre perquè el 'públic' pugui veure els partits. "A les primeres pistes d'esquaix era tot paret i només hi havia una petita finestra a la porta des d'on mirar. No tenia sentit!" recorda Montero. Oficialment, s'hi juga individualment, un contra l'altre, la pilota pot rebotar a totes bandes i només pot fer-ho un cop a terra. Això sí, una vegada la colpegeu, assegureu-vos de no molestar el rival en la resposta: si us fiqueu pel mig, serà punt per ell!

A l'Esportiu Rocafort el que funciona millor és el sistema de reserva de pistes i, en els darrers anys, tenen un bon grapat de socis estrangers o estudiants Erasmus que s'acosten a practicar-lo. Des de l'entitat, però, també volen potenciar més l'escola infantil per comptar amb més nens i nenes que com el Bernat que puguin aprendre des de petits. Ara, treballen en classes particulars amb els nanos però la voluntat és poder crear una escola forta amb grups.

A Barcelona, a banda de les set pistes del carrer Floridablanca, també es pot descobrir l'esquaix a altres centres: el Club Natació Sant Andreu, el Club Nick Spa & Sports, l'Arsenal, l'Aiguajoc o el DiR Seven compten també amb instal·lacions on agafar aquesta raqueta en forma de llàgrima. Vaja, que si enyoreu Porca Misèria i busqueu, com en Joel Joan i Roger Coma, un esport 'afterwork', teniu opcions per donar i per vendre per fer-vos uns mestres de l'esquaix.