“L’estètica té coses del ballet i de la rítmica però no s’utilitzen aparells, les mans queden lliures. La idea és realitzar moviments corporals on moguis el teu tronc: cap endavant, enrere, laterals, ones...” ens expliquen la Inés i l’Alodia entrenadores del club de Gimnàstica Estètica Sant Ignasi. Fins a l’entitat de Sarrià ens acostem a conèixer aquesta disciplina de la mà de les infantils i les sèniors.
A l’estètica es treballa en grup i es munten les coreografies amb entre 6 o 14 gimnastes segons la categoria. “És més creativa i permet més moviment i expressió que la rítmica. En cada actuació expliquem una història al públic”, ens diuen. És, també, explosiva. En 3 minuts t’ho jugues tot sobre el tapís davant nou jutges que valoren la peça a nivell tècnic, artístic i d’execució. I, a més, tot i el preu del mallot de competició, és més econòmica que la rítmica.‘Jo faig estètica!’ El què? Bah, deixa-ho és igual. Faig rítmica!’. Això: ‘practico un esport que és com la natació sincronitzada però sobre el tapís!’. Són les dues respostes que repeteixen una i una altra vegada les practicants d’una disciplina encara jove al nostre país: la gimnàstica estètica de grup. Nascuda a Finlàndia i Estònia, va aterrar a Catalunya cap al 2004 però ja hi ha prop de deu clubs. L’estètica combina l’expressió corporal amb la tècnica i les uneix per crear una coreografia amb base musical. Sempre, en grup.