Jugar a rugbi a Barcelona

Un camp de forma rectangular, habitualment de gespa, amb dues zones d’anotació, les línies de 22, les laterals, els inconfusibles pals en forma d’H... i una pilota de forma ovalada. L’objectiu? Portar-la fins a la zona de marca del conjunt rival i plantar-la a terra. Si ho feu, ja teniu un assaig, cinc punts a la butxaca i l’oportunitat de sumar-ne dos més fent un xut directe que passi entre pals –una conversió-. Ara, hi ha més. També es pot agafar distància en el marcador a base, per exemple, de xuts amb el joc detingut fruit d’una falta o amb un drop -que es pot fer en joc obert o com a alternativa en el xut a pals si no disposes de tee-.

En total són dues parts de 40 minuts on el cronòmetre no s’atura. De fet, si arribeu al 80 amb la pilota a les mans, no patiu, fins que no acabeu la jugada no sentireu el final! “Tenir nocions bàsiques de rugbi és més fàcil del que la gent imagina. És cert que, a nivell de camp, és dels esports que té més normes però, al final, la concepció de joc és molt assumible: s’ha de tenir al cap que només es pot jugar de peu i que les passades sempre han de ser cap enrere”, puntualitza Yolanda Españó, vicepresidenta segona del Rugby Club L’Hospitalet. Sobre el terreny de joc hi trobem, habitualment, 15 jugadors per banda. Això sí, també hi ha modalitats de rugbi 13 i seven. El de set, és el dels Jocs!

“Jo vull portar el dorsal 5... jo el 7...” Mec! La cosa no va així. En el rugbi cada posició va associada a un número així que la vostra funció al camp determinarà la vostra samarreta. “Per això en cap conjunt ni selecció veureu samarretes amb el nom del jugador a l’esquena”, ens explica en Borja Bombi, jugador del Químic.

Per norma, els equips es divideixen en dos grans grups: els forwards – de l’1 al 8- i els backs –del 9 al 15, els més ràpids-. “Tothom pot jugar a rugbi. L’esport consisteix a arribar a l’altra banda del camp i plantar la pilota. Si ets ràpid i hàbil pots ser tant o més útil que un dels jugadors més corpulents i menys explosius. La diferència entre posicions és bèstia. Quan els forwards intenten fer de backs s’ofeguen i a l’inrevés. El que més m’agrada és que és un esport realment d’equip, un jugador sol per molt crack que sigui, no aconsegueix res”, analitza Bombi.