Diumenge, cinc de la tarda. Heu passat mai a aquesta hora pel parc de Joan Miró? Feu-ho! Veureu un grup de nois i noies vestits d’esport, amb espases, bastons o escuts d’espuma a les mans, corrent d’una banda a l’altra, dissenyant estratègies i celebrant punts. No estan sonats ni s’han escapat d’una novel·la fantàstica. Practiquen un esport poc conegut -encara- que respon al nom de jugger!
Ara, la cosa és més complicada del que sembla. Són cinc jugadors per equip, sí, però només un, l’anomenat corredor o qwicker, pot agafar el jugg i sumar punts. Els altres quatre són els que porten armes a les mans i per facilitar la feina del seu qwicker s’encarreguen de neutralitzar els rivals i corredor de l’altre l’equip. Com? Simplement, tocant-los amb l’espasa o el bastó que portin a les mans! “Quan notes el contacte, per mínim que sigui, has d’agenollar-te a terra, deixar l’arma i esperar cinc pedres per tornar al joc”, ens explica en Ricard Viloca, jugador de jugger. Ep, però hi ha més! A cada equip pot haver-hi un membre que passi d’espases i sostingui a les mans una kette: una cadena de 320 cm amb una bola al final. És l’arma més efectiva: esquiveu-la perquè si us enxampa, quedareu out del joc durant vuit pedres.
Arriba el moment. Per provar-nos, ens afegim a la resta de jugadors. Abans de començar un nou partit, faran un mata-conills, ideal per principiants i per entrenar. Tots contra tots. És una bogeria divertidíssima! Correm pel camp amb l’espasa a les mans i, d’entrada, juguem una mica ‘brut’, aprofitem alguna distracció per eliminar rivals a base de donar-los per l’esquena. Perdó! Poc a poc, ens atrevim a enfrontar-nos-hi de cara i... sí! Cop al braç i KO! “Tot i no colpejar fort, deixes anar molta adrenalina!”, diu en Zadoc Durden. En donem fe!
Quatre jugadors tocats i immobilitzats i més de 10 cops rebuts. Seria el resum de la nostra experiència amb el jugger. Això sí, cap lesió ni blau a la vista. “El jugger no és violent. De fet, si vas a fer mal ets penalitzat perquè hi ha normes en contra de l’ús de la força. Les armes són toves, d’espuma i no compta com de fort colpeges, un mínim contacte ja és suficient per neutralitzar al rival. No pots colpejar ni a la cara, ni a les mans ni, evidentment, als genitals o al pit. I, en el moment en què et toquen, has de deixar de moure’t”, apunta Viloca.
Nascut de la pel·lícula australiana 'La sang dels herois' però creat a Alemanya el jugger té un aire al rugbi i al futbol americà. És honest i net i l’estratègia, la velocitat i el treball en equip són vitals. Així el defineixen els seus practicants. I ho fan tants cops com calgui. Cada diumenge a la tarda, al costat de les Arenes, imaginen la millor tàctica per sumar punts, i atreuen les mirades d’un bon grapat de curiosos: “A què juguen aquests? Grava, grava!”. “Ens ho pregunten molts cops i els hi expliquem i, sobretot, els convidem a provar-ho! Estem oberts a que hi jugui tothom”, diu en Ricard.
Si us animeu, a més, l’esport us sortirà bé de preu. Us deixareu calers en el material que compreu per fer la vostra arma i poc més. El nucli de Barcelona es troba els diumenges però també els divendres al vespre, en una sessió que és més aviat d’entrenament. S’hi respira bon rotllo i ganes de créixer. “Des dels Suricatos, ens agradaria constituir-nos com a club esportiu i arribar a crear una federació catalana”, explica en Cristian Milà. A més, en Ricard afegeix: “També, estem fent gestions per crear una associació on argupar esports i activitats d’oci alternatiu com el jugger, l’airsoft o el softcombat des d’on treballar plegats. La unió fa la força”. Tot amb el desig de treure el jugger de l’anonimat i canviar-li l’etiqueta de frikada per la d’esport.
Discover Time Out original video
