Quidditch a Barcelona

Una quaffle –una pilota de voleibol- i tres bludgers –vermelles i toves, de dodgeball- se situen a la línia de mitjos i al crit de ‘Brooms up!’ comença el partit. Són set jugadors per equip i guanya qui més punts suma! Com? A força de fer gols! La idea és introduir la quaffle en alguna de les tres anelles que hi ha col·locades al camp del rival. Cada gol són 10 punts i els encarregats de fer-los són els caçadors, tres per equip. Ara, no ho tenen fàcil perquè protegint les anelles hi ha el guardià i pel camp, dos colpejadors per banda que busquen fer-se amb alguna de les tres bludgers i llençar-les sobre els caçadors per neutralitzar-los. Vaja, que s’ha de córrer amb els cinc sentits activats!

El jugador clau, però, és un buscador que té per funció atrapar l’snitch; als llibres, una piloteta daurada amb ales. Aquí és un jugador neutral que n’agafa una de tennis, la introdueix en un mitjó groc i se la penja de la cintura. Els buscadors han de córrer darrere d’ell per agafar-la. El partit s’acaba quan ho aconsegueixen i el premi són trenta punts més! Si vau devorar els llibres de Potter aquí identificareu un canvi amb l’esport fictici: en Harry li donava 150 punts a Gryffindor cada vegada que agafava la papallona daurada. Llicències muggles!

“Hi ha gent que quan veu que juguem a Quidditch riu i no entén que ens ho puguem prendre com un esport seriós. Però ho és. Que el nom no els tiri enrere perquè quan ho provin, caiguin per terra i es mengin tres bludgers, s’adonaran que és com qualsevol altre esport. Exigeix i és dur. Nosaltres volem passar-nos-ho bé, fer exercici però també ser competitius i guanyar partits’, diu l’Alex. Hi ha contacte, placatges i es juga a una velocitat de creuer. La majoria de jugadors dels Wyverns van llegir els llibres de Rowling, sí, però no es consideren groupies del mag: “No juguem per acostar-nos al món màgic dels llibres ni parlem de Harry Potter als entrenaments, simplement ens agrada aquest esport”. Entès!

A Barcelona hi ha dos equips. Els primers a agafar la quaffle van ser els Barcelona Eagles Quidditch Team i, poc després, van néixer els Wyverns. Mentre els Eagles vesteixen de blanc i blau, els Wyverns ho fan amb samarreta verda, a l’estil d’Slytherin i van créixer gràcies a l’empenta d’un Alex que abans havia format part de l’altre club de la ciutat. L’assistència als entrenaments és gratuïta però un cop el jugador es compromet més formalment amb l’equip la idea és que pagui 25 euros de quota anual per col·laborar en les despeses del grup. Assequible! "Si vénen a un entrenament, s’ho passaran bé però si juguen un partit, s’hi enganxaran segur!", ens diuen.

Quan arriben al Besòs, planten les anelles que han fet ells mateixos amb pvc, escalfen, estiren i juguen a algun joc com matar per afinar la punteria o l’aranya per practicar els placatges. Després, assagen combinacions i jugades i treballen tàctica, recullen i se’n van a fer una birra. Tot mentre atreuen mirades de curiosos que s’aturen a observar com s’esforcen per encertar la quaffle en l’anella. I els partits... quan? Normalment, els Wyverns s’apunten a tornejos que s’organitzen de forma puntual o parlen amb algun altre equip per entrenar plegats i fer una patxanga: "Així és com més s’aprèn!". El Barcelona Eagles des de fa uns quants anys que s'han erigit com els grans triomfadors a nivell de catalunya, amb quatre copes a la butxaca i asseguren que la cinquena és de camí.

La il·lusió és que segueixin sorgint equips perquè sigui més fàcil i econòmic muntar partits de forma habitual. "Tot i que ha crescut molt ràpid, el boom encara està per arribar", apunta l’Alex. A nivell d'Espanya són prop de 16 equips i n'hi ha uns quants més en camí. I tot en poc més de 4 anys! A més, existeixen ja seleccions nacionals i associacions que regulen l’esport a cada país, mundials i europeus i als Estats Units la majoria d’universitats tenen el seu equip!

"Una de les coses que més ens agrada del Quidditch és que com és un esport tan jove allà on vas a jugar tothom t’acull i t’ajuda en tot allò que necessitis. Nosaltres hem participat en campionats a Brussel·les o al País Basc i hem dormit a casa de jugadors locals, en poliesportius que han obert per nosaltres... Et permet viatjar arreu del món i conèixer tot tipus de gent", afegeixen.