Després del seu debut corrent cap endarrere, la Sandra va descobrir que als Estats Units un grapat de metges i esportistes utilitzaven el retrorunning per prevenir i recuperar lesions. Així, Corcuera es va decidir a incorporar 10-15 minuts de córrer d'esquenes als seus entrenaments d'atletisme i va veure com les lesions començaven a desaparèixer. "Em vaig assabentar que l'estiu del 2012 hi havia Mundial i vaig llançar-me a entrenars seriosament", recorda. I de l’anècdota a emportar-se el seu primer mundial, a sumar quatre ors més i cinc subcampionats.
Roba tècnica, compressiva, vambes i primer un peu, després l'altre i a sumar kilòmetres. Fins aquí tot normal. Ara, com us quedeu si us diem que la cosa va de córrer cap enrere i que a casa nostra tenim a una campiona del món? No estem bojos! És la Sandra Corcuera i el 2007 va participar en la seva primera prova de retrorunning. "Tot és un cúmul de casualitats. Tota la meva vida he practicat esport i el 2000 vaig començar amb l'atletisme. Com m'agradava col·leccionar coses, vaig començar a sumar curses de tots els tipus i distàncies i un dia, en 2007, en vaig veure una de retrorunning. No sabia ben bé que era però m'hi vaig apuntar. En arribar a la línia de sortida em van dir que havia de córrer d'esquenes. Van ser els meus primers 1.500 metres de retrorunning" ens explica Corcuera.
