Running: un fenomen més enlla de l'esport

Ara fem running i ens vestim amb malles i samarretes de colors fluorescents. I, fins i tot, les marques ens donen l’oportunitat de comprar roba reflectant per córrer amb més seguretat quan hi hagi poca llum. Gràcies! Si ens mirem el canell, veurem que hem abandonat el Flik Flak i el swatch per dir hola al Suunto Ambit3 i controlar el nostre rendiment de cursa o l’estat de recuperació del son. Ah i no ens oblidem! Res de whatsapp, gmail o mandangues, l’app més important del nostre mòbil és Strava, Runtastic o derivades... hem de portar un control exhaustiu dels nostres resultats!

Si nosaltres correm, les marques també sumen kilòmetres i encara més ràpid! A les especialistes del sector com Adidas, Nike, Salomon o Asics, se’ls hi sumen marques generalistes que a priori semblava que no tenien res d’esportiu. Des de fa uns anys, però, li fan l’ullet al running. Mango i Desigual van llençar el 2013 les seves primeres línies esportives, Pull&Bear també té roba gymwear des de 2015, igual que Zara Kids amb el seu ‘Sporty Girls’ i H&M vestirà a l’equip olímpic suec que participarà en els Jocs de Rio de 2016. Una de les primeres en apostar pel running, va ser Oysho. Nascuda com a firma de llenceria i roba de casa, el 2011 ja presentava una línia d’esport i ara patrocina la ‘Cursa de la Dona’ i organitza continus saraus esportius com el Free Yoga by Oysho. “Han vist una oportunitat única de treure profit d’aquest boom. Van fer el salt i van començar amb línies dirigides a dones perquè era un públic amb què ja tenien vincle i que, per contra, no estava sent considerat per les brands esportives tradicionals. L’estratègia des de l’inici va ser clara: arribar a gent que no volgués invertir tant en apparel esportiu i a no esportistes o novells i moure-les a activar-se”, analitza Oscar Pérez, fundador d’INsports Managers i creador de la primera revista formal de màrqueting esportiu a Mèxic.

La consultora NDP Group estima que, el 2014, la indústria del running –inclou calçat,  equipació esportiva i esdeveniments- va facturar uns 300 milions d’euros a l’Estat Espanyol. Amb aquests números, com per no apuntar-s’hi! I encara hi ha més. Segons dades de l’Institut Choisel, les activitats esportives tenen una contribució al PIB Nacional superior al 2,5% i la indústria esportiva es va convertir al 2014 en la quarta que més feina genera a Espanya. A més, la xifra de vendes de calçat esportiu es va duplicar entre el 2009 i el 2013, passant d'1,2 milions a 2,4 milions de parells. D’altra banda, aquest 2015 s’ha fet un nou estudi d’hàbits esportius a l’Estat del qual encara es desconeixen els resultats però en l’últim fet el 2010, el running se situava com la quarta activitat esportiva per darrere només de natació, ciclisme i futbol. Verge santa!

“Patrocinar esport a escala amateur com el running és una estratègia molt encertada per vincular la teva marca a una sèrie de valors. Transmets missatges relacionats amb l’esforç, l’assoliment de metes tot i les circumstàncies o una vida saludable i activa”, explica Pérez. I és que, per ell, l’esport té un efecte més beneficiós si l’associem a activitats populars. La marca s’acosta a un públic massiu a través de l’experiència mateixa de la cursa i demostra que no només aposta per l’elit. El boom, ens diu Pérez, es va produir fa uns 5 anys i durant aquest temps hem vist créixer com bolets el nombre de proves i esdeveniments per tots els nivells. Fins i tot les caminades són considerades ‘running’!

Si consultem un calendari de curses de Barcelona i les comptem ens surten que s’hi celebren vora 100 a la nostra ciutat. Tenint en compte que cada any tenim uns 48 caps de setmana, això explica que algunes coincideixen en data i que els diumenges hagin deixat de tenir l’exclusiva de dia runner. Ara, hi ha un grapat de nocturnes o algunes que se celebren en dissabte. A més, segons un estudi de Miquel Pucurull, a Catalunya són més de 1.500 curses les que apleguen corredors cada cap de setmana. Entre el 2010 i el 2013 es va passar de 74.891 a 112.829 corredors en les 72 curses de ruta més importants però el 2014 el número va baixar fins als 98.871 participants, segons el mateix Pucurull. Tot i això, els clàssics mai moren i, per exemple, l’última edició de la Cursa de la Mercè va tornar a batre el seu rècord absolut de participació amb 14.300 inscrits. Una barbaritat, vaja!

Amb aquesta certa saturació de proves, si hi ha un mercat que encara sembla que pot continuar sent explotat és el femení. Mentre la participació masculina a curses s’estabilitza, la femenina va créixer un 91% entre el 2010 i el 2013 segons dades de Pucurull. Si ens fixem en una de les curses més joves de Barcelona, l’Unirun, veiem que un 46% -!- dels participants de la seva primera edició celebrada el 2015 van ser dones. A més, si fa uns anys les samarretes tècniques de les curses eren per sistema d’home ara proves com la Jean Bouin, la Salomon Run Barcelona, el We Run Barcelona o la eDreams Mitja Marató de Barcelona tenen models pels dos sexes. A més, hi ha curses amb la dona com a única protagonista com la Cursa de la Dona que al 2014 va convocar a 25.000 dones i enguany a 27.000, esgotant inscripcions.

Sí, literats, vosaltres tampoc us heu salvat. La febre també ha arribat a les prestatgeries i a les pàgines dels llibres. Novel·les com ‘Córrer o Morir’ i ‘La Frontera invisible’, signats per Kilian Jornet, han venut més de 100.000 exemplars entre edicions en paper i digital i han estat traduïts a més de 15 llengües. Precisament, ‘Córrer o morir’ va estar entre els més venuts del Sant Jordi 2011. I en l’últim 23 d’abril, el del 2015, un dels més comprats en no ficció va ser el ‘Córrer per pensar i sentir’ del filòsof Francesc Torralba. Però si fins i tot el melancòlic Haruki Murakami és un runner convençut i ens va regalar el seu ‘De què parlo quan parlo de córrer’!

Ha nascut un monstre. El running aplega desenes d’instarunners, influencers, posturetes i espècies similars. Digueu-los com vulgueu. Els reconeixereu per la seva addicció a compartir a les xarxes socials les seves sortides però, sobretot, els seus outfits runners. “L’ús d’aquests influencers ha ajudat a les marques a acostar-se al corredor popular. Ens identifiquem fàcilment amb unes persones que podrien ser el nostre veí o amic, molt més que amb estrelles com Cristiano Ronaldo o Leo Messi”, exposa Pérez. Així, les marques també s’acosten a aquests influencers per augmentar la seva reputació.

Senyors, eDreams, agència europea de viatges online, patrocina la Mitja Marató de Barcelona; Zurich, companyia d’assegurances aposta per la Marató; Oysho i Leche Asturiana es vinculen a la Cursa de la Dona i Lufthansa regala vols a canvi de kilòmetres sumats! I una més que ens agrada, Airbnb es lliga a la Marató de Nova York. Cada cop són més els que fan turisme runner i al ritme del lema “Ready. Set. Host”, a través del seu portal, els corredors internacionals poden trobar una habitació on dormir a prop del recorregut de la prova i beneficis addicionals “M’encanta perquè actuen de forma pràctica i no intrusiva”, puntualitza Pérez. Vaja que si també us heu enganxat i només penseu a moure les cames, no patiu, no esteu sols!