El Parc de Cervantes és el parc dels rosers per excel·lència i un dels punts per on sempre passem quan sortim a córrer. I, un dia, quan ja estàvem amb la llengua fora... pam! Una tirolina! Veure la politja i el pneumàtic esperant-nos perquè ens en pugem és el millor impuls per complir amb l’entrenament del dia. Ara, els nostres crits d’emoció van espantar a més d’un passejador de gossos que hi havia a la vora. Si marxem de les Corts i posem direcció plaça Espanya... el pit-stop l’hem de fer si o sí a un parc que tot déu coneix encara com el de l’Escorxador però des que hi dorm l’escultura de la Dona i Ocell és terreny Miró. La veureu ràpidament. És ideal per gronxar-se. Espereu el vostre torn i pugeu sols o en parella. La tècnica? Posar-vos el ‘seient’ entre les cames, agafar impuls i llençar-vos! Només així arribareu a l’altra banda sense quedar-vos aturats a mig camí!
