Un esport olímpic: Bàsquet a Barcelona

Una pista per una entrevista

En Roger ens cita al carrer Miquel Reverter número 13 de Sant Just Desvern. Una pista senzilla, de barri i, als matins, tranquil·la. Hi trobem dues cistelles i unes taules de ping-pong sobre terra de ciment, a més d'una reixa que envolta part de l’espai perquè no marxi la pilota si el llançament ens surt massa fort. És el just i necessari per xerrar i fer uns bàsquets sense aglomeracions i “a prop de casa!”.

Un pavelló

“Us diria l’antic del JAC Sants. Allà vaig començar a jugar a bàsquet. Era una pista molt curiosa: petita, amb les parets enganxades pràcticament a la línia de banda i dues mini graderies. També hi havia el típic bar de pavelló i unes escaletes que pujaven fins a uns vestidors petits que quedaven a una segona planta. Tinc un record molt maco d’aquell pavelló”.
Ubicat al carrer Begur número 6, el pavelló del JAC Sants va tancar les seves portes el 23 de juny de 2010. Ara, els equips del JAC juguen al poliesportiu de l’Espanya Industrial i al de la Bordeta.

Publicitat

Una pista de carrer

“Les pistes del parc de l’Espanya Industrial. Hi vaig jugar algun cop però sobretot són especials perquè quan jugava a Badalona i agafava el tren a l’estació de Sants, sempre passava per allà i hi veia gent remenant la pilota. És un lloc que sempre m’ha agradat, amb les seves pistes exteriors. Com des de petit vaig jugar en equips federats, a Barcelona, jugava més en pavelló que al carrer. A l’estiu, a la pista del càmping, sí que em feia un fart de fer cistelles”.

Publicitat

L’ambient d’un pavelló

“El del Palau Blaugrana (Av. Joan XXIII). Si parlem de bàsquet a Barcelona, és una pista que ha de sortir. Per mi jugar al Palau va ser més que un somni. Ho havia viscut com a aficionat, com a jugador visitant i, per fi, com a local. La del Palau, és una afició acostumada a veure bàsquet i bons partits. Durant l’any es va al Palau a animar però és, especialment, en els moments importants quan l’ambient és espectacular. La gent sap que l’equip la necessita i no falla mai. El Palau, per un tio com jo que sóc de Barcelona, del Barça... no hi ha sensació millor que jugar allà en una nit especial”.

Una banqueta

“Allà on he estat, sempre hi ha alguna cosa que m’ha marcat. La banqueta del Grup Barna, al Clot, era especial. Sobretot la de la pista descoberta que estava tocant a Meridiana. A vegades jugàvem en una pista interior que hi havia en una nau (La Nau del Clot, Llacuna, 170) però la més especial era la pista exterior (Centre Parroquial de Sant Martí, pça. Canonge Rodó). Era una capsa de llumins molt petita on la línia de banda eren les parets”.

Publicitat

Un vestidor

“El del Bàsquet Ateneu Montserrat, el BAM (C/ de la Torre d’En Damians, 6). Quan jo jugava amb el JAC Sants al mini, sempre era important enfrontar-se al BAM i anar a jugar allà; era el derbi del districte. Era una pista on, per arribar, havies de pujar no sé quants pisos per una escala de tub i feia molt vertigen. Al BAM hi jugaven molts companys meus de l’escola que, en aquest cas, es convertien en rivals. Eren partits especials així que em quedo amb aquell vestidor”.

Publicitat

Una cistella

“La del Club Esportiu Laietà (Carrer Pintor Ribalta, 2-8). És un club que durant diversos anys em va preguntar si volia anar allà a jugar així que sempre que acabava visitant-los amb el meu equip eren partits complicats. I hi vaig jugar unes quantes vegades en contra!”

Una botiga de bàsquet

“La veritat és que de Barcelona no sabria dir-vos-en una. Vaig estar tres anys jugant a bàsquet a Bilbao i d’allà sí que en recordo una que estava molt bé. Edonora (Particular de Estraunza, 7. Bilbao) Són especialistes en bàsquet i tenen productes antics i vintage”. Com en Roger no es mulla, us en diem una nosaltres de Barcelona: 24 segons (Viladomat, 3-5). Samarretes de l’NBA, de l’ACB, de seleccions, tot tipus de sabatilles… gaudireu!

Publicitat

Un restaurant on fer un sopar de tres punts

“Us en diré dos. La Bodegueta Sepúlveda (Sepúlveda, 173), on hi ha aquelles escales que pugen fins un espai molt petitó on queden les taules. M’encanta, és el meu restaurant preferit de Barcelona. I la Flauta (Aribau, 23). Tanquen cuina tard i recordo que quan jugava al Barça, molts cops en acabar un partit, trucàvem i encara hi podíem anar. Ens cuidaven sempre molt bé”.

Publicitat

Un lloc de festa on celebrar una victòria

"Qualsevol local on facin música en directe. M’agrada prendre alguna cosa tranquil i assegut mentre veig com canta algú allà davant meu encara que no sigui conegut".

Un documental sobre bàsquet

"'Survive and advance'. El vaig veure l’any passat perquè el Pedro Martínez, el tècnic que tenia al Manresa, ens el va posar al bus. És un documental molt guapo. Parla d’un tècnic nord-americà, en Jim Valvano, de la seva filosofia i de com va calar al club on va estar i és molt emotiu. Em va enganxar en un moment de la meva vida que em va impactar molt. El recomano al 100%".