Dinos Chapman, criatura de la nit

Apunts originals de Goya gargotejats amb grotescos caps de clown. Maniquins de nens que tenen un penis allà on hauria de ser-hi el nas. Una detallada visió d'un infern nazi. Per aquest tipus d'agradables obres són coneguts Jake i Dinos Chapman. Aquests impactants germans van capgirar el concepte de bon gust durant el boom de l'art britànic dels 90. I, si bé continuen practicant el terrorisme amb l'stablishment de l'art, Dinos ha trobat temps per tirar endavant un projecte en solitari, l'àlbum de debut 'Luftbobler', que ha gravat al soterrani de la seva casa a Spitalfields, a Londres.

Avant-techno provocador
És d'esperar que una persona que té una pintura original de Hitler penjada a l'estudi de gravació (tot i que de cara a la paret), faci un LP tan provocador com 'Luftbobler', una angoixant aventura avant-techno que beu tant de Brian Eno com de la tradició de contes de fades de l'Europa de l'est. És fosc i inquiet, com el mateix Chapman, que té els ulls enfosquits per l'insomni. "Ahir no vaig aclucar l'ull", diu, remenant en l'enrenou de l'estudi.

"Em fa sentir entremaliat", diu de fer música de nit. Però Chapman admet que no és l'únic a Londres que omple un espai de creació improvisat amb tecnologia Midi i bateries electròniques. "Em vaig amagar al soterrani i vaig fer el que vaig voler, independentment d'allò que passava a nivell de carrer. Resulta que molta gent està fent exactament el mateix. Suposo que hem acabat amb allò del virtuosisme que mantenia tothom al seu lloc".

Kylie a Dinosworld
L'hegemonia pop fa acte de presència a 'Luftbobler' en la forma de Kylie Minogue, la veu samplejada de la qual Chapman distorsiona fins fer-la gairebé irreconeixible. La diva australiana és una de les presències que ronda per Dinosworld, on les coses normals sempre apunten cap a possibilitats més esfereïdores. Les cançons tenen "alguna cosa d'escultòric", diu en el to que fa servir algú més avesat a murmurar de manera obscura sobre art. "No existeixen com a sons tant com  a coses que es presenten com a sons però que al·ludeixen a una altra cosa".

I què hi ha de les criatures que fan pensar en homes llop de la portada? A què al·ludeix la seva presència? "A la mort, a la mort imminent. La música pop et permet fer veure durant una estona que no hi és. Jo només recordo a la gent que pot ballar, però que morirà igualment".