Fotografia mòbil: Festival D-IVE

Jo hi he caigut: he accelerat el pas i, com si fos un cowboy del Far West, he desenfundat el telèfon amb rapidesa i he obert l'aplicació de la càmera sense elegància per captar una imatge -la d'una noia sobre la bici estirant el seu llebrer avançant per Via Laietana-, reenquadrar- la i penjar-la a la xarxa. També he posat cors a Instagram i descobert creadors, saltant d'una bona foto a una altra instantània inspiradora. Per això sóc carn de D-IVE, el primer festival de fotografia mòbil de l'Estat que durant tres dies omplirà el DHUB de les Glòries de tallers, exposicions i classes magistrals per als aficionats i professionals d'aquesta disciplina naixent. Demanem a @sushidetortilla, Carol de Britos, la comissària del festival i una de les #igers veteranes a casa nostra, que ens reveli l'abecé de la fotografia mòbil.

Càmera accessible
D-IVE és nét de les noves tecnologies, les mateixes que van permetre que a un telèfon mòbil se li integrés una càmera fotogràfica a finals dels anys 90. El 2002 el giny començava a tenir presència internacional, Apple va fer de les seves i les start-up ho van aprofitar: l'octubre de 2010 Kevin Systrom i Mike Krieger presentaven una aplicació per a l'iPhone 4 que en dos anys aconseguia superar els 100 milions d'usuaris. Naixia Instagram i era difícil no caure- hi de quatre grapes. "Pensava que em compraria una càmera, que algun dia faria un curs de fotografia, i en el moment en què em van donar un mòbil i vaig descarregar-me la primera aplicació, se'm va obrir un món", diu De Britos. Per explicar l'èxit de la disciplina, afegeix que gairebé tothom disposa d'un smartphone a la butxaca; i quan es té una petita càmera de fins a 8 megapíxels, és difícil resistir-se a no immortalitzar la realitat.

Sense filtres
Els alumnes avançats de la classe han evolucionat; ja no es fotografien els peus -la presa habitual quan un descobreix l'aplicació des del sofà, i diuen que la primera imatge de la història d'Instagram- i han passat de l'abús dels filtres X-Pro, Brannan o Mayfair al defecte. Opten per aplicacions que permeten jugar amb la llum, la saturació i els blancs i negres i són fans de l'Snapseed i l'Hipstamatic. De Britos alaba la primera per "bàsica, intuïtiva i bona", i de la segona remarca "el punt nostàlgic que fa sentir que tens una càmera analògica entre mans".

La xarxa adolescent
Compartir una fotografia o no compartir-la, aquesta és la qüestió. L'usuari no està obligat a fer ús de la xarxa social, però per a la majoria, aquesta s'ha convertit en un punt de trobada amb altres fotògrafs, professionals o aspirants, amb qui compartir feedbacks, experiències i coneixements. També convé revisar la gran quantitat de material que es produeix en aquest moment d'eufòria fotogràfica, recorda @sushidetortilla. "Som a l'adolescència de la fotografia mòbil, es produeix molt sense sentit, està de moda. Calen tantes fotos de models als vestuaris, tantes postes de sol, tants gats?

Educar l'ull
De Britos ha après a mirar la realitat, capta coses de la ciutat que abans li haurien passat per alt. Retrata escenes i personatges sense por d'envair la seva intimitat. A D-IVE oferirà les seves experiències, al costat d'autors de renom com Thomas Kakareko i VuThéara Kham. També hi serà la fotoperiodista Mayka Navarro, que explicava a De Britos com els mòbils han permès apropar-se als conflictes i els seus protagonistes. La fotografia mòbil també pot ser espontaneïtat i naturalitat.