Filmoteca de Catalunya: tot el cinema que veurem el 2024

Va ser el 28 de febrer de 1924: aquell dia va nevar abundantment a Barcelona, i José Errando Ylario –un home aliè al cinema, ja que treballava a la borsa, però disposava d’una càmera– va decidir enregistrar el que veia. Aquesta cinta, que encara es conserva, té un valor important en un sentit: va ser la primera vegada que un aficionat rodava en cel·luloide un fet quotidià, de la mateixa manera que ho havien fet els germans Lumière un poc menys de 30 anys abans. Així va néixer el cinema amateur a Catalunya, que ha continuat des de llavors sense interrupcions (incloent-hi la Guerra Civil). Aprofitant el centenari, la Filmoteca mostrarà els seus arxius amb cintes datades entre 1924 i 1939, amb l’acompanyament d’una exposició comissionada també per Enrique Fibla Gutiérrez i Ignasi Renau.

En la programació de la Filmoteca, la part més important la formen sempre les grans retrospectives i els cicles de directors importants de la història. I entre els molts cicles preparats per a 2024, hi ha tres que tenen un pes simbòlic molt destacat, ja que estaran centrats en quatre mestres ineludibles de totes les èpoques. El primer serà Viktor Sjöström –del 25 de gener al 26 de desembre–, el gran expressionista del cinema mut suec, del qual veurem tant pel·lícules dirigides per ell (The wind, El carruatge fantasma) i cintes on va participar d’actor, fins a un total de 16. El francès Jean Renoir, la gran figura del primer cinema sonor europeu, ocuparà la programació entre el 2 de gener i el 29 de febrer, amb una completa retrospectiva de tota la seva obra tant a França com a Estats Units. Finalment, el mes de gener l’ocuparà també el director hongarès Béla Tarr amb sis pel·lícules, entre elles El tango de Satanás, El cavall de Turin i Gent prefabricada.

Els primers cicles que hem comentat comencen al gener, però l’any és llarg i amb el decurs dels mesos aniran arribant altres retrospectives àmplies. Una serà la dedicada a Alfred Hitchcock, un d’aquells casos exemplars –l’altre seria John Ford– en què un director de l’estructura comercial del cinema americà ha merescut la qualificació d’autor gràcies al seu talent, el seu llenguatge únic, el seu mestratge i la seva infinita qualitat. Podrem recuperar en pantalla gran algunes de les seves grans pel·lícules, i també les de directors com Sumiko Haneda –una de les principals documentalistes del Japó–, el suís Daniel Schmid o l’italià Ermanno Olmi.

El 1924 va néixer el cinema amateur a Catalunya, però també va ser quan van néixer actors i actrius de tanta importància com Marlon Brando, Lauren Bacall o Marcello Mastroiani. Aprofitant aquesta efemèride, la Filmoteca programarà algunes de les pel·lícules icòniques on vam veure els rostres i els gestos de personalitats tan diferents. Bacall va ser una de les figures femenines principals del cinema negre a Hollywood als anys 40 i 50, Brando va tenir una carrera extensa i variada començant amb la reconstrucció de les fonts de l’actor a La llei del silenci fins els seus grans papers amb Coppola a El padrí i Apocalipse Now, i Mastroiani va ser el rostre del nou cinema italià, especialment vinculat amb la millor etapa de Fellini.

Aquest any, el CCCB li dedicarà una exposició a la directora francesa Agnès Varda, una de les veus més longeves i representatives de la nouvelle vague. Aprofitant l’oportunitat, la Filmoteca mostrarà algunes de les seves pel·lícules més representatives, i aquest cicle formarà una sinèrgia especial amb altres reivindicacions de figures femenines, com les de la xilena Valeria Sarmiento –que tindrà cicle propi amb el material que va crear amb el seu company Raúl Ruiz– o Delphine Seyrig, dona central d’una mostra provinent del Cité Internationale des Arts de París que ara recala a Barcelona i que, sota el títol de Pioneres, repasarà el cinema feminista de Seyrig, Ioana Wieder i Carole Roussopoulos.