L'orgull de Barcelona, radiografia de l'ambient LGBT

Mudances i reobertures sonades

El Casal Lambda celebra els seus 40 anys –aviat es diu!– amb una exposició que desplegarà obra gràfica i audiovisual representativa de la trajectòria d’aquesta entitat clau per al moviment LGBT català. Es podrà veure a l’Institut Francès fins al 28 de juliol de 2016, i serà també a finals d’aquest mes que el Casal deixarà la seva seu actual per reinventar-se, a partir del setembre, a l’Estació de França. Durant tot aquest any han organitzat 'Els 40 miralls', una sèrie de debats per repassar d’on ve, on és i cap a on va el col·lectiu LGBT, amb representants de totes les institucions, associacions i àmbits, per poder dibuixar una radiografia ben completa.

Qui també s’ha traslladat ha estat la històrica llibreria Antinous (Casanova, 72), que després de gairebé vint anys a Ciutat Vella ha decidit agafar el toro per les banyes i instal·lar-se al Gaixample. Per què? Per la sobresaturació turística de l’antiga localització al carrer Ample, massa propera a la Rambla, i perquè els semblava que a l’Esquerra de l’Eixample, a banda dels locals LGBT de moda i de nit, també li calia una llibreria (no n’hi havia ni de generalista). Seguiran, com sempre, presentant totes les novetats de temàtica queer, fent clubs de lectura i sent un dels referents de la cultura gai local.

Obertures
El nou bar estrella és al Poble-sec i es diu La Federica (Salvà, 3): no fa ni un any que van obrir i ja s’ha convertit en el lloc de trobada perfecte. Els amos, els Alberts, se les empesquen totes per fer-nos-hi anar: festes temàtiques, exposicions, col·laboracions amb els organitzadors de les principals festes mensuals... També ha obert una nova discoteca de house comercial, la Gay Club Barcelona (Consell de Cent, 280), amb un toc italià i sessions llatines. Els dissabtes acullen la Nenis, sessions d’escàndol fins a les 6 de la matinada.

Teatre, musicals, dansa, ‘performance’... a dojo

Un altre Tarantino
Estem vivint bons moments pel que fa al treball dramatúrgic sobre la diversitat afectiva i la construcció de la identitat sexual. Fa pocs mesos vam poder tornar a meravellar-nos amb l’extraordinària peça d’Antonio Tarantino Vespres de la beata verge, esplèndidament dirigida per Jordi Prat i Coll i amb una interpretació d’Oriol Genís que quedarà gravada a la història del nostre teatre, fent de pare que va a buscar el cadàver del seu fill transvestit que s’acaba de suïcidar; ecos de tragèdia grega barrejats amb Pasolini i Koltès en un monòleg interior d’un lirisme i una densitat poètica com pocs hem vist.

Aplicacions cantades
Fa relativament poc que el món gai ha viscut un terrabastall que l’ha canviat per sempre més: l’aparició de les aplicacions de mòbil per lligar. Com ha modificat les nostres vides el fet de poder follar amb tanta facilitat? Quines relacions i psicologies se’n deriven, de tot plegat? Això és el que explora, amb molt de sentit de l’humor i música, 'Grinder, El musical'. Fa quatre dies que s’han acabat les funcions d’aquesta obra però encara sentim l’eco de les rialles que ha provocat. Mitjançant cançons que enganxen i uns personatges que agafen els tòpics pel coll per capgirar-los, la companyia RetorCía se n’ha sortit amb nota a l’hora de muntar un musical que va a l’arrel de la psicologia gai contemporània. Un retrat divertit i melòdic sobre l’univers homosexual contemporani.

La bomba atòmica
L’arribada de la Sala Hiroshima a Barcelona ha estat tot un esdeveniment: l’encert de la seva programació atrevida i acurada omple un buit en les arts escèniques de la ciutat. A més a més, té una veta queer accentuada que ens va portant espectacles més que interessants que tracten temes LGBTI des de diferents perspectives i formats. Per exemple, l’obra 'Wakefield Poole' de Mauricio González, que explorava el vincle entre el ballet clàssic d’El llac dels cignes i la primera pel·lícula porno gai, 'Boys in the sand', o la performance de cinc hores de 'Regina Fiz', transvestida i amb un sexe masculí de plàstic, a partir d’una acció de Marina Abramovic que reivindicava la irrupció de Valie Export en un cine porno l’any 1969 exhibint el seu pubis escopeta en mà.

Bosch i ‘Te quiero, yo tampoco’

Unes ganes contagioses, una empenta tossuda i una determinació: dedicar-se al món audiovisual. El Miguel Bosch fa un any i dinou capítols que dirigeix 'Te quiero, yo tampoco', una websèrie molt divertida que ha enganxat una munió de persones que estan pendents de si es casarà o no amb el seu nòvio Fran: aquesta és la història que ens explica, la seva, amb aparicions estel·lars com la de la seva mare, la Concha, que fins i tot ha arribat a guanyar premis a millor actriu en festivals on s’ha presentat la sèrie.

Amb aquesta excusa, el Miguel explora a fons el món LGBT actual: hi trobem pares que tenen fills amb ventres de lloguer, gais eremítics que viuen al mig de la natura, professionals del porno i consellers sexuals, famílies de gai, lesbiana i fills, el món de la nit, relacions a distància, veterans de l’escena... El mapa que dibuixen és molt plural, sense prejudicis, i amplia la visió general del món gai per trencar-ne els tòpics. Ara el Miguel (nascut a Menorca el 1980 i barceloní d’adopció des de fa anys) presenta un nou treball, 'Todo saldrá bien, pingüino', un curt sobre la diversitat afectiva encarregat per l’Ajuntament.

Èxits literaris barcelonins sense fronteres de gènere

Trobàvem a faltar novel·les queer catalanes i, com se sol dir, si no volíem cols, doncs dos plats! Aquesta primavera el sitgetà Joan Duran ha publicat 'Eva Túrmix Ginebra' (AdiA Edicions). El títol respon als alter ego transvestits i noctàmbuls de tres joves, Toni, Pablo i Daniel, que descobreixen la vida pel broc gros entre els anys 1973 i 1978: l’amor, el sexe, les drogues, l’amistat i la mort. L’autor, a través seu, explica l’estafa de la transició espanyola i alhora l’explosió de llibertat que es va viure en aquell moment. Una bufetada poètica que deixa el llistó molt alt.

I qui, com a mínim, està disposat a saltar en una direcció semblant i també sense xarxa, és el joveníssim mallorquí Sebastià Portell, que ja ens va sorprendre molt gratament amb 'CONY', un relat explicat precisament des del punt de vista d’una xona. Aquest setembre traurà la novel·la 'El dia que va morir David Bowie' (LaBreu Edicions), on reprendrà la tradició marica catalana de Terenci Moix, Lluís Maria Todó i Biel Mesquida per dir-hi la seva.

Un dels èxits de la temporada és 'Quiérete mucho, maricón' (Roca), del psicòleg Gabriel J. Martín, un manual psicoemocional completíssim i amè: la seva barreja de divulgació científica i proximitat pot ser de gran ajuda per aclarir molts dels dubtes que envolten el món gai, des de l’homofòbia interioritzada fins al sexe, de l’amor a la família.