Les millors festes mensuals de l'ambient

Van començar discretament en un petit local del Raval i al setembre del 2012 van fer el salt a la Sala Apolo, primer a la sala petita i després a la gran. La 'chocochurros' és una festa mensual, de tarda i gratuïta, on pot sonar des dels Mojinos Escozíos fins l'últim èxit de Kylie. És una sessió divertida i mutant, amb un públic cada vegada més divers, on tot està permès i on sobretot destaca el bon rotllo que hi ha entre tots els assistents. És l'esperit 'xurrer' tal com el defineixen els seus responsables. Són Puy Ruiz de Alda, una física amb doble personalitat (ella és també la DJ Chica Barata), Manuel Ponce, un llicenciat en Comunicació Audiosivual, i Maria Emilia Miquel, una farmacèutica amb vocació per l'edició de vídeo. A la festa, on sempre es reparteixen xurros i xocolata a primera hora, s'han viscut grans moments: des d'una processó de Setmana Santa amb una imatge de Raffaella Carrà a l'actuació d'un grup de mariachis que va despertar la bogeria col·lectiva.

La festa importada de Madrid s'ha convertit per mèrits propis en tot un esdeveniment mensual. Els organitzadors són ambiciosos i tenen ganes de continuar sorprenent al personal. Per això no dubten a muntar sessions d'11 hores que ocupen i omplen les dues sales de l'Apolo o edicions especials nocturnes. Per la festa ja han passat noms com Yurena, La Veneno, Bimba Bosé, Tata Golosa, Rebeca, Leticia Sabater o Pedro Marín. La llista és llarga i seguirà creixent amb les properes visites de Karina i Azúcar Moreno. És, a més, la festa amb més 'drag queens' per metre quadrat. De vegades, són desenes. I totes estan capitanejades per tres mestres de cerimònies de luxe: Supremme de Luxe i les Shimai.

El Sandro i el Jon són dos amics que es van conèixer fa deu anys treballant a les perruqueries Llongueras. Un feia d’escaparatista i l’altre d’interiorista. La connexió va ser immediata i des d’aleshores no han deixat de col·laborar en projectes artístics de tot tipus. Pel que sembla també muntaven unes divertides festes a casa seva on a la mínima tothom acabava lluint perruques i talons. Fa uns mesos van decidir traslladar els seus saraus privats a un bar de copes i van apostar pels diumenges per la tarda inspirats, diuen, per la millor festa que es fa ara mateix a Barcelona, la Churros con Chocolate. Després de centenars de missatges via WhatsApp, finalment van trobar el nom de la seva proposta: Krypton, una sessió petarda que ara es celebra un cop al mes a la sala Plataforma amb un altre nom -la Ká-però amb el mateix esperit.

La barba és la clau d’aquesta festa liderada per tot un personatge de la nit barcelonina, el robust Albertoto DJ. Ell, amb l’ajut de la seva parella i uns quants amics, és el promotor d’aquesta sessió alternativa que des del món ‘bear’ vol arribar a tothom. “POPair va començar per combatre l’estancament de la nit gai de la ciutat i per trencar estereotips. Estava fart de que en les festes per óssos s’hagués d’amagar la ploma i només sonés musica ‘formigonera’. Nosaltres també podem tenir ploma i ballar música petarda”, afirma convençut. Aquesta és una sessió festiva, sobretot pop, on no deixen de sonar grans èxits de tots els temps, novetats recents i molts ‘bootlegs’ baixats d’Internet. A cada festa s’escull un famós a qui retre homenatge i el primer que se li fa es pintar-li una esplèndida barba. Van començar fa més de cinc anys a l’antic Martin’s i des de fa força temps repeteixen el primer divendres de mes a la Sala Instinto.

La Rebujito Gay Party (RGP) és una festa sorgida de la iniciativa de dos cosins de Lepe que viuen a Barcelona. Va començar tímidament i poc a poc ha anat creixent, del desaparegut BubbleBoys al Deja Vu i ara un cop al mes al Cabaret Berlín. La seva característica principal és que per començar sempre hi ha barra lliure de rebujito, la beguda típica andalusa, perfecta per animar qualsevol sarau. I aquest, de veritat, s'anima. Ho tenim comprovat!

La festa Somoslas és la germana petita, díscola i gamberra del Nitsa. Al capdavant hi ha el Ferran Camarasa, el DJ Ferdiyei. Ellés el responsable de logística i hospitalitat d’artistes del Nitsa Club i el Primavera Sound però també el creador d’aquesta sessió que va néixer mirant cap a Berlín i que reuneix a nois gais i moltes lesbianes amb ganes de divertir-se. És una sessió, sobretot, amb bona música. Toquen tots els pals, des de temes amb guitarres a pop i electrònica. Aposten per la revifalla disco i es punxen nous edits d’èxits antics. A vegades també es posem petardos. Però amb classe. Actualment, la festa es fa un divendres al mes i alguna vigília de festiu. De tant en tant també programen actuacions. Hi ha passat des de Little Boots a Chico y Chica.

Tot i que la seva regularitat és variable, la Melon és ja una festa amb trajectòria. La primera es va fer l’estiu del 2010 i des d’aleshores s’han fet diverses edicions en diferents locals però mai més d’una al mes. Les organitzadores aposten per la cantera, és a dir, per aquelles lesbianes més jovenetes que comencen a sortir i tenen moltes ganes de passar-s’ho bé ballant house comercial. Hi trobareu noies sense complexos i amb un parell de melons que s’entusiasmen amb una cançó de Chenoa o el tema més nou que punxa Agatha Pher. Acostumen a muntar sessions temàtiques on no està de més disfressar-se. Després de passar per la Sala Instinto, ara s’ho passen bé el primer dissabte del mes a la sala Upload del Poble Espanyol.

Orquestrada colze a colze pel coreògraf londinenc Jono Kitchens i per l’artista i performer costa-riqueny Dino Real, Pluma és la festa més queer de la ciutat. Només us heu d’endinsar a aquest cau de llumetes i coloraines que és el Culture Club i deixar-vos endur per les actuacions sorpresa de tot tipus que proposen: hi caben els playbacks, les coreografies, monòlegs, números de les drag queens més atípiques, performances i fins i tot poesia! Una barreja explosiva d’art, activisme i gresca que reivindica la ploma, l’orgull i la pluralitat del col·lectiu. Una joieta única a la ciutat.

Ja ho deia la cançó: la Tanga no és un tongo. L’equip de Locamente proposa una festa consolidada tant a Barelona com a Madrid, en què la diversió i l’ambient fora de prejudicis són els protagonistes. Els seus principals referents: la cultura pop i els anys més recuperats de la dècada, els noranta! Amb paròdies, xous i la millor combinació musicals pels amants de la música pop, els hits més ballables d’ahir i d’avui i opció també per a aquells que prefereixen endinsar-se dins una bona sessió de música house. Encara que no ho sembli, no hi ha dresscode sobre roba interior!

L'Allioli Olé és una gran festa catalaníssima i súper mega marica que revoluciona la ciutat amb els seus gogós pubilles transvestits, els remixos del "Remena, nena" (es pot ser pubilla i moderna!), porrons a dojo i la celebració col·lectiva d'ídols nostres com la Feliu, els Herois de la Katalunya Interior o Pere Tàpies. Cada festa està dedicada a un tema i fins ara han celebrat mites de l’imaginari col·lectiu com la caca de l’Arale, els Jocs de Barcelona ’92 o Bola de Drac. DJ Pam Pool, a més de ser-ne organitzador, és un dels habituals als plats i sol actuar acompanyat de les drag queens més nostrades i paròdies per a tots els gustos.

Mordisko, la festa més pujada de to de Madrid ha arribat a la sala Tango de Barcelona amb moltes ganes de marro. Si sou amants de la música electrònica, el morbo, les barbes i els cossos més aviat esculturals, aquesta és la vostra cita alternativa. A més de comptar habitualment amb DJs com Malatesta, Arandelas, Vruto DJ o The Kinky Team i performances en directe, Mordisko compta amb un dark room pels que prefereixin passar a l’acció. Un festival d’arnesos, suspensoris i looks contundents per a la vista!

Maricas és un projecte político-festiu i molt petardo que pretén combinar dues lluites per a la llibertat i la transgressió: les identitats queer i les sonoritats techno. Amb seu al Red58 i amb ISAbella com a DJ resident, porten el bo i millor de la comunitat LGBTI en la música electrònica i ho fan amb un embolcall únic i singular: el d'un espai lliure, on anar vestit més enllà de normes de gènere, on remenar l'esquelet per a un món menys binari. 

Fúria Queer és la versió més marica del Sidecar. En plena Plaça Reial, aquesta festa estretament vinculada pel grup Las Bajas Pasiones (és fàcil trobar-los fent-hi qualsevol actuació!) ofereix un espai lliure de sexisme, racisme o d'altres actituds anti-persona. Amb sessions de DJs i grups que abracen l'especte 'electro-rap-queer', Fúria Queer és la festa de tots aquells que pensen que la identitat pot ser una barreja perfecta entre festa i lluita.