10 grups i artistes de música emergent que heu d'escoltar aquest gener

Cesc Sansalvadó practica un folk optimista, eufòric i ple de colors brillants. Aquest jove barceloní és un apassionat de la música, i des que va començar ha buscat donar-se a conèixer per qualsevol mitjà al seu abast: va tenir una època de músic de carrer, tocant als passadissos del metro –i captant l'atenció sincera de molts passatgers, que detectaven que hi havia alguna cosa especial– o en programes de televisió com Factor X, on va tenir una participació que el va ajudar a iniciar la seva carrera professional. Des de llavors no ha deixat de créixer, ha publicat diversos singles –cantats en català i anglès– i comença a ser un reclam en directe. El 15 de desembre passat va oferir un concert a la sala barcelonina Luz de Gas que va ser tot un èxit: és com un home orquestra, que canta, toca i il·lumina l'espai amb el seu carisma, i sembla que no li costi res.

Aren fusiona dues formes de música urbana en el seu llenguatge musical: d'una banda, un rock de tipus rebel, agitat, amb urpades elèctriques que transmeten la ràbia d'una joventut insatisfeta, i de l'altra les tècniques de producció i comunicació de la música urbana relacionada amb el trap i altres formes derivades del hip hop. Aren practica un rock entusiasta i maquilla la seva veu amb els efectes sonors de l'Auto-Tune, combinant l'electricitat i la fragilitat, el que és fort i el que és robòtic, en una fórmula amb molt de futur. No ens estranya que Aren Martín –nascut a Barcelona el 1999– citi com a referències artistes com Post Malone o es relacioni per igual amb l'escena punk i skater de la ciutat. El seu últim llançament és una col·laboració amb Cios titulada ‘Una tarde de junio’.

Sinbikini és un duet de Castelló que va sorgir del bon rotllo, i que passats gairebé cinc anys des del seu naixement, segueix transmetent vibracions positives. A mig camí entre el folk amb missatge social i les músiques d'origen llatí, el que ofereixen és una mena de proposta mediterrània que serveix tant per al mes fred de gener –car aporta calor i confort– com per a l'estiu que ja ha de venir . L'expansió del duet s'ha donat per ara sobretot a la Comunitat Valenciana, on ja s'han integrat al circuit de sales i festivals, acumulant una base de fans important. Ara, amb la publicació del seu primer EP, 'Operación Sinbikini' –set cançons i un total de 23 minuts de felicitat i despreocupació–, ja estan preparats per difondre el seu encant, que es podria anomenar Mediterrani moral, per tot el país.

Dani Losa té aspecte de skater, si no en sabéssim res podríem pensar que és un adepte al hardcore-punk frenètic, però així que comença a sonar la seva música, el que comprovem és que té el cor tendre i calent, i que les seves cançons són una petita part de tot l´amor que guarda dins seu. Nascut a Madrid i educat en un cor de gòspel, Losa busca trobar el punt de trobada entre el soul clàssic, el funk ultramodern i el pop més accessible en unes composicions que recorden les dels grans revolucionaris de la música negra dels últims temps, com anderson.paak o John Legend. Per ara la seva trajectòria és curta i té dos temes publicats el 2021, el single ‘Fiu fiu’ i la seva col·laboració amb Anto Vaquero, titulada ‘Solo amigos’, però això és el començament d'una cosa molt més gran. Atents al que ha de venir el 2022.

Va néixer a Barcelona, ​​però també podria haver nascut a Salvador de Bahia, o a Buenos Aires, o a Bogotà, i ningú notaria la diferència. Aquest cantautor és un apassionat de la música tropical i de tota la riquesa folk de Sud-Amèrica, i des de fa anys integra tots els llenguatges que li agraden en unes cançons líriques, delicades i molt personals. És un veterà si ho comparem amb les trajectòries breus de molts altres integrants d'aquesta llista –Hugo Aran ja té tres àlbums, publicats entre 2014 ('Anuario') i aquest 2021, que és quan s'ha publicat 'Extinciones y sus causas'–, però en realitat és un creador inquiet que no deixa de cercar nous camins, sons i enfocaments. El seu darrer single, 'Lunes de fogueo', és una col·laboració amb Alessio Arena.

Es defineixen com una fishband, per diversos motius: perquè són valencians i, per tant, mediterranis i criats al costat del mar, i perquè la seva música és tan àgil i brillant com el moviment d'un peix a l'aigua. Una altra de les característiques fonamentals d'Arenque és que mai baixen la velocitat de les seves cançons dels 165 bpm: són un trio de punk-pop entusiasta, que fot canya, i les seves peces –que recorden multitud de bandes post-hardcore i punk de totes les èpoques– són com píndoles d'entusiasme i joventut. Estan començant i per ara el seu repertori està en construcció, està format per sis cançons rodones i entusiastes –les dues últimes són ‘Nos vemos?’ i ‘La plata’–, així que caldrà parar atenció als propers moviments. El so fish aviat estarà de moda.

Carla Collado és una jove cantautora catalana que, als 23 anys, té molt clar el seu camí. Armada amb la seva guitarra acústica i amb un grapat de versos, les seves cançons busquen transmetre missatges positius, transformadors i que qüestionin diversos pilars sobre els quals se sosté la societat contemporània. Admet que hi ha una crítica profunda als valors del capitalisme tardà en moltes de les seves peces, així que és fàcil emmarcar-la en el corrent històric de la cançó protesta, la que propugnava la formació d'un món nou, més just, igualitari i feliç. Carla ha participat als Concerts Secrets d'Acqustic –aquí podeu veure el vídeo–, i es defensa tan bé en directe com gravant en solitari. El seu últim tema és 'Todas las banderas', la consagració d'un estil ja madurat al seu EP de 2021, 'Despierta'.

Asori és el més nou representant d'una onada de pop català que, sense cap mena de prejudici i amb les orelles molt obertes, busca punts de trobada entre el folk psicodèlic, el pop electrònic i els nous sons de la música urbana. Inspirat per igual en artistes com Pau Vallvé –el nom dels qual, no per casualitat, es transforma en el títol de la seva última cançó– o Manel, Enric Ayguadé busca crear un format de cançó que parli sobre nostàlgies, anhels, trobades romàntiques i futurs millors a partir de la unió de cordes electròniques, percussions àgils, veus tractades amb Auto-Tune –que de vegades repliquen el fraseig del trap– i efectes coloristes. Després d'haver passat pel grup Kids From The 909s, Asori ha començat a caminar amb el seu nou projecte –ha publicat tres cançons: 'Apolo', 'La força' i 'Pau Vallvé'–, i cada nou pas és més segur i ferm que l'anterior.

Pot semblar jove, potser també sembli que la seva trajectòria artística ara com ara és curta –es compon de tres singles de moment–, però un cop escoltes Roger Catlau, queda clar que sap on és, d'on ve i on vol anar. En la seva manera de compondre i en el gra de la seva veu s'aprecien clarament les influències d'una llarga llista de cantautors, des del Bob Dylan més idealista al Jeff Buckley més líric. Des que es va instal·lar a Barcelona, ​​Catlau no ha deixat de progressar: va guanyar el primer premi del concurs de joves talents Palau Ressona de 2020 a la categoria d'entre 21 i 30 anys, prepara nou material, i de moment convenç amb la seva sinceritat amb els singles que ha publicat: 'Desperation', 'We are falling' i 'Bitter'. No necessita gaire per enamorar: una guitarra, unes lletres honestes i el seu talent natural.

En una primera escolta, Licus entronca amb la llarga tradició de cantautors que fan de les cançons una via per explorar la connexió íntima entre música, literatura i pensament. És al llinatge de Jackson Browne, Paul Simon, Leonard Cohen i altres grans autors que també van sentir la crida de la poesia. Ara bé, hi ha alguna cosa a les cançons de Licus que va més enllà: la seva educada manera de cantar –abans de fer-ho en solitari ho havia fet en cors, ha treballat des del gòspel a la música religiosa clàssica–, la seva forma elegant de tocar, que li permet trobar l'encaix perfecte entre els acords i les paraules. La seva trajectòria és breu per ara –ha publicat tres singles el 2021: 'L'Alfred', 'Can Rampoina' i 'Call for good people'; les dues primeres en català, la tercera en anglès–, però la seva progressió està en ple ascens.