Florian Illies
Trad. M.J. Díez i
Paula Aguiriano
Salamandra.
320 pàg. 19 €
Fa tot just un segle, al desembre de 1913, Stalin es moria de fred al seu bandejament a Sibèria; Kafka mirava de posar fi a la relació amb la seva promesa, Felice Bauer, adduint que ella mai no podria ser feliç amb un individu asocial i esquerp com ell; i a Florència recuperaven una pintura excepcional robada del Louvre dos anys abans: 'La Gioconda'. Són tres dels fets que recull l'experiodista alemany Florian Illies a '1913', una barreja d'assaig i miscel·lània que repassa mes a mes les vivències de grans personalitats, de Rilke a Chaplin. Tot i ser fets aïllats -i seleccionats des d'una perspectiva centreeuropea-, il·lustren molt bé la densitat històrica i cultural de l'any que va precedir l'esclat de la Gran Guerra, la confrontació que va acabar amb l'Europa que rememorà Stefan Zweig a 'El món d'ahir'. Es pot llegir com un llarg reportatge ple de fets curiosos i suposicions iròniques, com la de pensar que Hitler i Stalin podrien haver coincidit passejant per un parc de Viena, o que Kafka, Joyce i Musil podrien haver fet un cafè a Trieste. Situat en ple Modernisme (en sentit anglosaxó), '1913' està farcit de dades de transcendència històrica: la polèmica estrena de la Consagració de la primavera de Stravinski a París, la publicació de 'Pel cantó de Swann' de Proust, la creació del 'Quadrat negre' de Malévitx, etc. Illies estructura la narració en breus escenes que, en conjunt, formen una panoràmica documentada, intel·ligent i apassionant de l'efervescència cultural que vivia Europa un any abans de la primera gran carnisseria mundial.
