David Rubín (Ourense, 1977) va acabar el 2013 amb la que serà una de les gestes del 2014: la publicació, amb guió de Santiago García, d'una adaptació del poema èpic anglosaxó 'Beowulf'. I encara que la temàtica del còmic espanyol no estigués dominada per la Guerra Civil i la crítica social, aquest relat d'aventures -monumental, dinàmic i granític, viril i experimental- seguiria sobresortint. Arrasarà en tots els salons que se li posin per davant, esteu avisats.
Com s'embranca un en un projecte tan ambiciós?
Quasi per casualitat. Fa deu anys, el Santiago volia fer un 'Beowulf' amb Jaime Olivares, però van decidir abandonar-lo. Vaig llegir al blog de Santiago que es quedaria en un calaix, i em va fer molta ràbia. Feia deu anys que el volia llegir! Així que li vaig trucar.
El 'Beowulf' original és font d'inspiració d''El Senyor dels Anells' i del pitjor heavy metal. Però eviteu qualsevol manierisme èpic heavy.
Això és cent per cent deliberat. Teníem molt clar que volíem fugir de l'estètica metal casposa o del rollo Tolkien. A John Milius li va funcionar molt bé a 'Conan', gran pel·lícula, però a pocs més he vist que els funcioni estèticament. L'èpica no ha d'anar lligada a l'estètica heavy. Jo volia que el nostre 'Beowulf' arribés al lector amb la mateixa potència, simplicitat i cruesa que el còdex original. I el millor mètode per fer això era netejar-ho tot de qualsevol mena d'ornamentació.
Seguiu fil per randa l'original.
Era l'altra idea. No volia fer res postmodern amb 'Beowulf', ja vaig fer una traducció moderna dels dotze treballs d'Hèracles a 'El héroe'. La manera més interessant de fer justícia a 'Beowulf' al segle XXI era sent-li totalment fidel i posant tot l'èmfasi de la modernitat en la manera d'explicar la història.
La narrativa sembla quasi experimental. Zero 'flashbacks', cap monòleg interior...
Ens vam imposar unes normes per aconseguir la potència atàvica d'un relat simple i antic: no posar blocs de text, cap veu en off, i tot el que es pugui explicar amb imatge no s'explica amb text. I els 'flashbacks' només es fan servir en petits moments, interrelacionats dins la pàgina, d'una manera que només funciona en el còmic.
Hèracles era altruista. En canvi, Beowulf fa el que fa per diversió i honor. Per collons, vaja.
Sí, però no només per això. Hèracles seria un Superman clàssic, algú que viu per ajudar els altres. Beowulf ajuda la gent perquè pretén guanyar-se la fama i vèncer allò que més tem en el món: ser oblidat un cop mori. És un heroi per necessitat. Si no tingués aquesta necessitat, sens dubte es dedicaria al pillatge.
¿Amb això de fer les coses per nassos, heu volgut espanyolitzat 'Beowulf'?
Més que espanyolitzar-lo, hem volgut plasmar un comportament que s'ha anat perdent: vivim en una bombolla 'pseudolight', on a qui defensa per collons coses tan òbvies com el dret a l'habitatge d'una família sense recursos se'l titlla de terrorista. S'han perdut aquests valors. Sembla que ens manin els dolents.
És inusual que acabis amb una reflexió sobre el procés creatiu amb què 'Beowulf' passa de la literatura oral al còmic.
La idea de l'epíleg és fer participar el lector. No hauria arribat cap cant als nostres dies si no hi hagués hagut algú que l'escoltés, s'emocionés i l'expliqués a algú altre. En el fons, el 'leitmotiv' del nostre llibre és que les històries se segueixin explicant. Que no es deixin morir.
