Els ulls/La mirada

Els ulls/La mirada
Blai Bonet
El Gall Editor
494 pàg. 28 € "Els dits són per menjar amb els dits". La visceralitat de Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 1926-1997) el fa escriure poesia, novel·la, crítica d'art, una obra de teatre i diversos dietaris. El 'Diari primer' i el 'Diari segon' són 'Els ulls' (1973) i 'La mirada' (1975), respectivament, i ara s'editen junts en una edició revisada pels ulls desperts de Pau Vadell. Per llegir Blai Bonet cal capitombar idees arrelades (i resclosides) sobre la vida, l'experiència o la memòria, i inferir-hi nova càrrega semàntica, trencant el sentit comú i tornant el llenguatge al seu grau zero a partir d'imatges que coagulen el sentit.

Amb coberta de Toni Catany i pròleg de Margalida Pons, el llibre transparenta l'univers biològic i filosòfic de l'autor, sense dates, amb voluntat atemporal, fent el salt des de l'anècdota íntima a la vivència universal. El tomb per les estrebades de la condició humana manté Bonet al podi de precursor dels textualistes catalans, de trencador de l'Escola Mallorquina, de fill de pagès, d'escriptor que cerca l'arrel autèntica en la saviesa popular, de pensador unitari (com al Renaixement): "La meva voluntat és dir-ho tot, i tot substantiu, i tot moltes vegades repetides". Alta literatura d'un poeta menysestimat que engalta veritats incòmodes a base de fragments de violència cap al llenguatge.

Llegir-lo és exposar-se a ser trasbalsat per l'escriptura simultània de qui pensa que el diví i l'humà són una mateixa cosa i es debat entre qui viu, qui veu i qui escriu. El narrador crea pantalles que amplifiquen el jo: importa més allò contemplat que allò viscut. Bonet és devot de la imatge plàstica, inquieta, discontínua. L'aspiració de voler ser nou, d'entendre la felicitat com l'instant en què l'home crea l'home, escrivint contra la culpa, fent sinònims 'sentir' i 'creure'. Els ulls de deu anys "ja ensumen", miren un mirall sense mirar-s'hi, perquè "els únics homes que s'adonen de tot tal com és són els nens". A Blai Bonet li neix una nova mirada en un moment donat: s'allunya del pare "amb la separació que hi ha entre dues taques a la pell d'un lleopard", reflexiona sobre el Mal i traça ponts amb el món de l'art. Magnífic!