[image]
[title]He de confessar que la biografia, com a tal, com a gènere en majúscules, no em produïa ni fred ni calor fins fa poc, i que ara s'ha convertit en una d'aquelles predileccions adquirides que no em deixen dormir en pau. No parlo de llibres insultantment llargs sobre els escàndols sexuals dels Medici, ni de la infinita paperassa de falsa èpica firmada pels diables més indesitjables que han segut al Despatx Oval. Parlo del dilema periodístic, del conflicte ètic, d'un escriptor que investiga amb les paraules com un d'aquells detectius en dejuni i mal dormits que sempre acaben perdent la placa. Parlo del 'Limónov' d'en Carrère. I parlo del dia en què Liudmila Ulítskaia va conèixer Daniel Stein.
Es van trobar en un apartament de Moscou, davant d'un magnetòfon en marxa. "La seva llengua natal era el polonès -m'explica Ulítskaia-, però tenia nocions de rus de quan havia fet de traductor per a la Gestapo. Ens vam fer entendre". I això que Daniel Stein portava molt de temps fora del món. S'havia fet monjo, i vivia en un monestir d'Israel, predicant amb el vot de pobresa. "Tot i el fred anava calçat amb sandàlies, com un carmelita, i duia una jaqueta llarga fins als genolls, feta parracs, oberta de dalt a baix". Corria el 1993, i aquell vellet que semblava tan poca cosa tornava a Europa després de dècades d'exili, quan es commemorava que 50 anys enrere havia salvat la vida a centenars de jueus del gueto d'Emsk.
"Semblava un dels apòstols", afirma Ulítskaia, amb uns ulls oberts, generosos, com una icona religiosa dels temps d'Ivan El Terrible. Em fa sentir com si no m'estigués mirant una dona, sinó tota la història de Rússia, justa amb els seus herois. De primeres, Ulítskaia va pensar a fer-ne una pel·lícula. "Em vaig posar d'acord amb un càmera, perquè anés al mont Carmel a filmar-lo -segueix-. Se'l va trobar fregant els plats, i en Daniel no el va voler atendre fins que tota la vaixella del refectori va estar neta". D'altres l'havien anat a gravar abans, i en cap cas no havien arribat a bon port. Després de pensar-hi un xic, Ulítskaia va preferir fer-ne un llibre. Un de brutal.
Cartes, entrevistes, retalls de premsa i fins i tot brochures turístiques. Daniel Stein, intérprete és la recerca del document definitiu, de la revelació última. "Vaig començar a recopilar informació després de saber que el germà Daniel havia mort d'un infart -rebla Ulítskaia-. Una feina d'arxiu esgotadora, però apassionant". Això sí, es va concedir el gran plaer de tot novel·lista: fabular una mica. Perquè el Daniel Stein del llibre no passa cap infart. El seu final és molt més llegendari: hi ha un accident, el motor s'encén i una columna gris com el sutge s'eleva entre els núvols. "Ho vaig situar al lloc exacte on, diuen, el profeta Elies va pujar cap al cel". Sense paraules.
Daniel Stein, intérprete
Alba Editorial
510 pàg. 24 €