Lo que no se dice

VV.AA
Dos Bigotes
200 pàg. 18,95 €

1. El tabú: gai i cañí
Se n'han de dir moltes coses, del quart llibre de la jove editorial Dos Bigotes: que és de relats, que és variat però mai fluix, que dóna la volta als tòpics de l'Espanya 'cañí'... i que tracta temes gais, l'especialitat del segell. Així, Lluís M. Todó escriu de religió i catalanisme; Luisgé Martín, de futbol; De Villena, de l'exèrcit; Schimel, del flamenc; Mendicutti, dels toros. I tots, de l'homosexualitat... 'made in Spain'.

2. El sexe: per capes
Ni la bestiesa de creure que a tot relat gai hi ha sexe ni la ingenuïtat de pensar que en tot el llibre no es carda: l'antologia, d'inèdits i ben il·lustrada per Raúl Lázaro, ofereix la subtilesa de Martín i la carn en barra de De Villena, la poesia de Mendicutti i la grolleria gens gratuïta de José Luis Serrano, la intel·ligència d'Óscar Esquivias i la violència de Fernando J. López. En conjunt, però, guanyen per golejada les experiències... textuals.

3. La cita: per repetir
Entre les sorpreses, el debut d'Álvaro Domínguez parlant del que es diu sense dir a les famílies, el 'bullying' gai de López o la identitat sexual en entorns rurals d'Hernández. Lo que no se dice no és un volum previsible, sinó revelador, intens i de qualitat: permet veure l'evolució des dels fons d'armari franquistes fins a l'obertura LGTB del nou segle, però també, i sobretot, llegir bons contes.