Marta Rojals, la dona misteriosa

Tal com pinta el panorama, que una novel·la catalana arribi a la vuitena edició sembla un èxit reservat als elefants del zoològic -entengui's, Jaume Cabré i companyia-. I, per una senzilla suma aristotèlica, el dia en què ens van anunciar que el 'Primavera, estiu, etcètera' de Marta Rojals havia assolit aquesta marca de vaca sagrada ens va sonar inaudit. Perquè era una desconeguda. Perquè era una debutant de trenta-i-tants. Perquè, encara ara, m'hi ha pocs que sàpiguen quina cara fa. I això que tot just ha publicat un segon llibre, 'L'altra'. Mentre obro el xat de Facebook on m'ha citat per a l'entrevista, penso en la Rojals com un Thomas Pynchon que diu que ve de les Terres de l'Ebre. "Quan acabi una resposta escriuré OK a sota".

Molts ens recordem encara de l'Èlia, l'arquitecta del Primavera, la que fumava d'amagat al galliner de cal seu pare, la que anava per Tots Sants a netejar les tombes del cementiri i els matins a embrutar-se els genolls al tros. Jo no oblidaré que el primer cop que vaig parlar amb la Marta -ens vam estrenar a Gtalk- em va confessar que la trobava una mica bleda. Em va trencar el cor. Pobra Èlia! "Era expansiva, cagadubtes, tenia un cert sentit de l'humor", em diu ara. Potser per això, perquè li semblava fleuma, la seva nova heroïna, l'Anna, li ha sortit seca com un bacallà. "Volia que fos tot el contrari, introspectiva, contundent, sense sentit ni de l'humor ni de la comunicació".

Amb 37 anys ben bons, i una parella de fa temps, l'Anna s'embolica amb en Teo, un nano de 21 que va amb 'skate' i és sord. "Se'm va acudir que també estigués afectat per una mena d'aïllament, encara que de naturalesa molt diferent -explica-. Això em permetia posar-los un davant de l'altre i que els dos aïllaments fossin l'excusa, l'espurna que els fes entendre's". Per a més inri, com que ell no hi sent i els audiòfons li fan nosa, sovint parlen per WhatsApp, fins i tot si estan al costat, i se sorprenen l'un a l'altre del seu magistral domini dels pronoms febles. "Entre tants contagis, barbarismes, terrorismes lingüístics, volia deixar constància que també es pot parlar bé la nostra llengua fent que almenys dos dels personatges se'n preocupessin".

Hi ha moltes maneres de donar la cara. Alguns ho fan com si llegissin un pregó de festa major, i d'altres, com la Rojals, rere una cortina d'extrema modèstia. Perquè 'L'altra' és, per sobre de tot, una novel·la sobre les penúries que ens ha portat la crisi. "La mosca collonera va ser escriure un article per a 'Vilaweb' on parlava de la precarietat dels llicenciats de la nostra generació. Quan el vaig acabar tenia ganes de continuar esbravant-me, veia tot el que està passant al meu voltant i em va començar a venir un impuls de deixar-ne constància". I tot des de l'aparent insignificança d'una finestreta de xat amb un rivet blau marí al cim. El seu és un foc a discreció ben discret. Però peta fort.

L'altra
La Magrana
332 pàg. 18 €