Max Besora i els extraterrestres sense cul

Ignoro si vau viure el vostre pas per la universitat com si fos una historieta dels fabulosos Furry Freak Brothers, si éreu dels que vivien penjats del broc d'un porro i dormien en habitacions desnerides per les boires industrial de Londres, 1951. Però dubto que en els vostres viatges astrals, Big Lebowski 'style', veiéssiu mai les càries de madame Bovary amb lupa d'augment, o un extraterrestre sense cul. Aquestes coses només poden passar en un llibre de Max Besora, el fill bastard dels Monty Python, un home que és un 'flying cyrcus' amb caçadora texana. "No sé fer noveŀles serioses -es lamenta-. Potser n'hauria d'aprendre, perquè així vendria més llibres". Cas omís.

En Besora es va criar llegint els mestres vinyetistes de l''underground' americà, Robert Crumb, Gilbert Shelton i molts altres dels apòstols que es van deixar caure per aquella bíblia apòcrifa del clavegueram de Nova York que es deia 'Weirdo'. I així ha acabat, escrivint 'La tècnica meravellosa', una paròdia de les noveŀles de campus de David Lodge i companyia. "Humor 'british'", especifica ell. Passa en una facultat exclusiva, on el degà es diu Barbacoa i sua com un porc. On els alumnes fumen Almogàvers i es grapegen sobre la gespa com llimacs, mentre uns quants insurrectes es reuneixen amb ànsies de liderar la Rebeŀlió de la Mantega Rància.

Ja li vam conèixer les inclinacions en un llibre anterior, 'Vulcano'. "Per a mi la literatura és un gran mapa -diu-, un univers paraŀlel imaginat d'on puc anar agafant elements sempre que vull". És el que Frank Zappa va anomenar la "continuïtat conceptual", i que inclou una sèrie de recursos que s'anaven repetint d'un extrem a l'altre del seu corpus musical: des dels cowboys troneres amb un esput de whisky que els fregava l'esòfag fins a allò de la 'big note'. La gran nota. "Alguns dels elements de La tècnica que et fan tanta gràcia ja vénen de Vulcano", diu. La seva idea és construir una mena de 'Comèdia Humana' poca-solta, escrita amb un slang català que faria sagnar els ulls als acadèmics.

A casa nostra la tradició de la novel·la de campus és més aviat raquítica. Només Carme Riera s'hi va atrevir, fa un parell d'anys, amb 'Natura morta', una trama policíaca ambientada a Bellaterra. A banda d'això, el terreny estava desert. "I calia -diu Besora-, per mostrar el costat fosc de la institució. Perquè totes les carreres emeten pensament crític. Però, qui critica els crítics?". Això, en realitat, és una sàtira, on tothom té noms absurds tipus Calostre, Rosetta Stone o Juana Darc. On sempre sona música d'una banda pop decadent que es diu Les Patates Depressives.

Ara està preparant un llibre històric, que tracta de la vida d'un tal Joan Urpí, un conqueridor del segle XVII que en plena Guerra dels Segadors se'n va anar a fer les Amèriques. A esquenes dels Àustries, va arribar a Veneçuela i va fundar La Nova Catalunya. Escrita en clau seriosa? "No, ja t'he dit que d'això no en sé -explica-. M'ha tornat a sortir el rollo Monty Python, què hi farem?". En matèria de bromes, té una incontinència que no es pot combatre ni amb bolquers. Un disbarat rere l'altre, tots d'una lucidesa que fa enveja. Ens en calen més d'aquests. Dels que tenen un humor corrosiu, simpatia natural i pocs pèls a la llengua.

La tècnica meravellosa
Max Besora
Males Herbes
222 pàg. 14 €