La Barcelona de Bolaño

A.G. Porta: Va conèixer Bolaño cap al Nadal de 1977 després que Xavier Sabater, editor aleshores del segell La Cloaca, li proposés d'anar a casa seva. Amb ell va escriure 'Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce', amb el qual guanyarien el premi Anthropos de 1984. Seria el seu gran amic català, amb qui recorria la ciutat, sobretot al matí, i a casa del qual aniria a dormir quan Bolaño es va trasllada a Girona, al 1980, i a Blanes, al 1985.

Anagrama: l'editorial de Bolaño des de 1996, des de 'La estrella distante'. A Pedró de la Creu, 58 (Sarrià), hi anava un cop al mes, segons ens explica Jorge Herralde, l'editor, i sempre seguia el mateix ritual: començava per Lali Gubern (drets d'autor), després passava pel despatx d'Ana Jornet (premsa) i d'aquí anava a veure Teresa Ariño (producció), amb qui tenia llargues converses filològiques. Finalment, s'asseia al despatx d'Herralde, amb qui parlava dels llibres en preparació, de la promoció, dels llibres que editava Anagrama. S'hi estava dues hores, almenys, a Anagrama. Bar Elisabets: a Elisabets, 2, Bolaño i els seus amics hi feien la parada del matí per prendre un te i fer petar la xerrada. No deu haver canviat gaire en els últims 30 anys: màquines escurabutxaques, taules de marbre amb potes de ferro i una parròquia ben diversa: estudiants, gent del barri algun turista despistat.

Bodega Fortuny: ara es diu Caravelle (Pintor Fortuny, 31) i va ser un dels llocs importants del territori Bolaño. Porta ens explica que s'hi solien reunir ell, Bolaño, Montané, Jaume Benavente i el poeta Jordi Royo que, com que era l'únic que treballava, acabava convidant tothom. Bevien una cervesa o un té -Bolaño era de tes- i menjaven un entrepà de truita. Jugaven al 'millón' i parlaven de literatura. La cita solia ser els divendres, tot i que Bolaño no hi anava sempre. “No li agradaven les multituds”, diu Porta.

Bruno Montané: és el Felipe Müller de 'Los detectives salvajes', gran amic de Bolaño i del seu alter ego, Arturo Belano: “Su mejor amigo, un tipo muy alto, rubio, que casi nunca abría la boca y que seguía a Arturo a todas partes”. Amb ell va ser poeta infrarrealista, amb ell va anar de Mèxic a Barcelona. Amb ell va crear editorials, revistes... Compartien la mateixa història. En Bruno encara viu a Barcelona. C.A.P.S.A.: a Pau Claris, 134, va néixer com a teatre el 1969 i es va convertir en cinema d'art i assaig a mitjans dels anys 70. Bolaño, aleshores fan de Fassbinder o Kluge, aspirava a escriure guions de cinema. D'aquí surt, per exemple, 'Amberes', novel·la acabada per Bolaño el 1980, tot i que publicada el 2002.

Cafè Cèntric: al carrer Ramalleres, 27, just a tocar de Tallers, és l'altre gran punt bolañià del Raval. A 'Los detectives salvajes' surt sempre associat a Felipe Müller (Bruno Montané). Ara ha estat reformat i, segons ens diu Porta, s'assembla molt al local que van conèixer a finals dels 70. Un lloc acollidor, amb sofàs de pell i una barra llarga. Hi ha fotos velles penjades, però no n'hi ha cap de Bolaño...

Carlos Edmundo de Ory: el creador del postisme és una de les influències més importants de Bolaño. Els amics de l'autor xilè recorden una visita de De Ory a Barcelona, cap al 1978 o 1979, durant la qual Bolaño va conèixer el de Cadis. A 'Los detectives salvajes', Mary Watson li regala a Arturo Belano una antologia de De Ory. Un homenatge... Ens diuen que, quan Bolaño vivia a Blanes, De Ory va anar-lo a veure alguna vegada.

Cine Céntrico: es trobava a Peu de la Creu, 2, on ara hi ha l'edifici del Grup 62. És l'altre dels cines d'art i assaig que Bolaño i els seus amics visitaven a finals dels 70. I potser és el que més freqüentaven, ja que es trobava molt a prop de casa seva, al carrer Tallers.

Comercial Camu: a Tallers, 55, aquí Bolaño comprava la cinta de la seva Olivetti, la màquina d'escriure que feia servir. Quan hi entrem, un home gran s'aixeca de la cadira i ens comenta que no sap qui és Roberto Bolaño. Això sí, ens diu que la botiga existeix des de 1974, i que podria ser que l'escriptor n'hagués estat client. Drugstore Liceo: a la Rambla, 61, aquest local mític dels anys 70, pel costat bo i pel cantó dolent, també forma part del territori Bolaño. Obria de les 11 del matí fins a les 5 de la matinada, i era un batibull non-stop. Ferrater: "Quan portava un any aquí ja sabia més de literatura catalana que jo", ens diu Porta. I és que Bolaño, amb vint-i-pocs anys, era una autèntica esponja. En arribar a Barcelona, ja coneixia, esclar, els Novísimos, Juan Marsé, i de seguida es va posar mans a l'obra amb literatura catalana. Descobriria Ferrater, Vinyoli, Estellés i Monzó, entre d'altres. Gran Via 399: a tocar de plaça d'Espanya va ser una de les dues residències Bolaño a Barcelona. Hi va viure amb la mare i la germana Salomé durant l'època en què treballava al càmping de Castelldefels Estrella del Mar. El pis surt a 'Los detectives salvajes' com a residència d'Arturo Belano.

Granja Parisien: al carrer Tallers, a prop de La Rambla, es tracta d'un bar Manolo de tota la vida, amb un senyor al capdavant, fill dels propietaris fundadors, que tampoc no sap qui és Bolaño. L'escriptor s'hi reunia amb Montané i Porta, i si les parets parlessin, entre tant silenci matinal, ens podrien explicar alguna anècdota sucosa. Però no, no parlen. Imprenta Llenas: a Tallers, 32, és el lloc on Bolaño comprava les seves famoses llibretes Miquelrius, que a Porta li semblaven més útils per portar els comptes d'una botiga que no pas per escriure. Que l'autor de '2666' fes servir les Miquelrius en lloc de les sempiternes Moleskine diu moltes coses a favor d'ell... Evidentment, les dues dones que porten la botiga no saben res de Bolaño. No gosem preguntar si encara venen Miquelrius. Juan Marsé: Bolaño va anar a veure l'autor de 'Últimas tardes con Teresa' per demanar-li feina per la seva mare cap al 1977. El xilè, ens diuen, no sentia cap mena de vergonya de trucar un escriptor i dir-li d'anar-lo a veure. Podia ser més famós, més ric, però era escriptor, així com ell... Bolaño va traslladar-se a Blanes el 1985 'per culpa' de la descripció que fa Marsé a la seva novel·la més famosa.

La Cloaca: editorial fundada per Xavier Sabater el 1976, que es trobava a sobre del cinema C.A.P.S.A. Era un dels llocs de reunió de la colla de Bolaño. I en aquest segell Bolaño publicaria quatre poemes dins el llibre 'Algunos poetas en Barcelona', amb pròleg de De Ory. També n'hi havia de Porta, Montané... Tota la família, vaja.

Llibreria Canuda: a Canuda, 4, aquest és el temple del llibre de segona mà de Barcelona. Fundada el 1931, Bolaño s'hi passava hores rebostejant. Aquí hi podia trobar les coses més diverses i estrambòtiques, des dels poetes marginals que admirava fins a qualsevol llibre de tàctiques militars. Porta recorda que durant una època portava una distribuïdora de llibres i que encara se sorprèn de les coses que Bolaño li demanava.

Llibreria Documenta: a Cardenal Casañas, 4, molt a prop de La Rambla, la llibreria de Josep Cots va ser el sancta sanctorum de la Barcelona alliberada dels anys 70. I ens juguem un pèsol que Mary Watson va comprar-li aquí el llibre de De Ory que li regala a Belano a 'Los detectives salvajes'. “No recordo que vingués Bolaño, per aquí, devia ser un noi tímid”, ens diu Cots. “Ocaña sí que venia, i es feia veure”, afegeix. Per cert, ens diu que ven molts llibres de Bolaño.

Plaça Vicenç Martorell: al cor del Raval és un altre dels punt neuràlgics del territori Bolaño. Un amic seu ens recorda que, anys abans, hi havia una font -on ara hi ha un parterre de gespa-, i que Bolaño el cridava des del carrer perquè baixés. La plaça també surt a 'Los detectives salvajes'. 'Rimbaud vuelve a casa': revista contracultural que només va tenir un número i que van publicar Montané i Bolaño la tardor de 1977. Es veu que la van tirar a la impremta del 'Diario de Mallorca', a Palma, gràcies a la intermediació d'Esteve Terrades, germà del pintor mallorquí Andreu Terrades. A la revista, Montané i Bolaño publicarien el seu manifest contra l'academicisme. Sexe. "Barcelona, en el año 77, era una verdadera belleza –va explicar Bolaño a la revista Cultura, a l'abril de 1998–, una ciudad en movimiento con una atmósfera de júbilo y de que todo era posible. Se confundía la política con la fiesta, con una gran liberación sexual, un gran estallido sexual, un deseo de hacer cosas constantemente, que probablemente era artificial, no me hago muchas ilusiones al respecto, pero, artificial o verdadero, era tremendamente seductor. Para mí fue un descubrimiento, y me enamoré de la ciudad. En Barcelona aprendí cosas que yo creía que sabía pero en realidad no sabía nada". Tallers 45, escala B: en una casa de 15 metres quadrats, “esta casa sin ducha y con cagadero en el pasillo”, que diu Felipe Müller a 'Los detectives salvajes', va ser l'altra de les llars de Bolaño a Barcelona. Allà Bolaño rebia com si fos la duquessa de Guermantes, recorda Porta, i allà s'hi passava hores i hores, sol llegint o escrivint, o acompanyat parlant, amb un te o un cafè solube a la mà, escalfat prèviament en un fogonet portàtil. Abans, la 'chambre de bonne' del carrer Tallers havia estat de la germana de Bolaño, Salomé, i de Montané. I quan Bolaño se'n va anar, hi va anar a raure un altre poeta, el mexicà Orlando Guillén.

Tra-llers: a Tallers, 39, ningú no recorda com es deia abans, però era el lloc on Bolaño i amics jugaven al futbolín. En sabien força, però sempre n'hi havia que en sabien més. Porta recorda una parella de jugadors, un dels quals era alt i rabassut, i que va deixar al terra un bassal de suor tan gran després de la partida que l'amo del local va haver de treure la fregona. Vallcorba. Editor dels poemes de Bolaño, mantenia converses de tota mena amb ell. Porta en recorda una sobre la vestimenta dels hússars. En sabien tots els detalls! Aquesta es la Barcelona més trepitjada per Bolaño. Els seus bars, els cinemes, les cases on va viure i els espais on va crear.